PUBLICITAT

 

Pot o podrà regnar la princesa Leonor… si —hipotèticament, clar— tinguera un germanet?

El debat sobre la llei sàlica, entre altres polèmics mals de caps, sempre està rondant-li a la Casa Reial. El darrer rumor sobre el suposat estat de bona esperança de Letizia el publica Meine Freizeit, un tabloide sensacionalista alemany, que assegura que la reina, de 47 primaveres, espera un nadó, fent referència, a més a més, a la preocupació en Zarzuela per l’embaràs en aquest context de l’omnipresent coronavirus.

Òbviament, la credibilitat d’aquesta publicació —que també va pronosticar prèviament el divorci reial— és tan solvent com la fidelitat marital del rei emèrit. La Casa Reial per norma no sol fer comunicats per tal d’afirmar ni desmentir cap informació, perquè no donaria a abast.

D’altra banda, la consort sembla prou responsable com per a ser mare amb quaranta-set anys. En tot cas, Felip ha d’estar acostumat a la bona nova perquè els han intentat embarassar els mitjans alemanys vàries vegades els darrers anys. A més a més, balons d’oxigen com aquesta cortina de fum i el leit motiv de la pandèmia li venen bé per tal de guanyar temps abans d’afrontar els seus temes pendents amb la societat (de fet, la seua família i el mateix monarca són un proveïdor per se d’embolics mediàtics).

Així mateix, és un bon pretext per recordar quin és l’estat actual de la cosa monàrquica respecte a l’herència de la corona. La raó principal perquè Letizia no deu quedar-se encinta, a banda del factor edat, es descriu amb dues paraules: llei sàlica. Aquesta, d’origen francés, exclou del tron a les dones i els seus descendents. Cal aclarir que la lectura que es fa de la llei en la Constitució no és la de la llei sàlica sensu stricto, com ara veurem.

Actualment, solament les monarquies d’Espanya, Mònaco i Liechtenstein discriminen la dona en la successió al tron.

PUBLICITAT

Així, l’article 57.1 de la Constitució espanyola diu: La sucesión en el trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos.

Açò explica per què Felip li va passar per davant a la primogènita, Cristina, després d’abdicar Joan Carles pels motius que tots sabem (s’imagina el lector/a a Urdangarin de consort? Millor passa paraula).

Si ara la Zarzuela tinguera l’agradable incorporació borbònica d’un xiquet, tot tenint en conter qui és l’actual princesa d’Astúries, i suposant que la societat futura tolere encara un sistema monàrquic, qui seria l’heretà al tron?

Si la monarquia, un anacronisme històric per se, vol llevar-se de damunt el tufe misogin —en cas que hi haga un germà baró— i evitar la qüestió masclista que va afectar Felip i Cristina, hauria de seguir aquest full de ruta:

-1) Congrés i Senat haurien d’aprovar la reforma constitucional amb dos terces dels integrants.

-2) S’hi hauria de dissoldre la legislatura i convocar eleccions (és com un reinici del Windows quan fas una actualització del sistema).

-3) Les seues senyories, els diputats i senadors electes deurien preparar la revisió de la carta magna, i després tornar a refrendar-ho per dos terces al Congrés i Senat.

-4) Si s’aprovara, s’hauria de sotmetre a referèndum popular.

Per tant, crec que ha quedat clar que Letizia s’haurà preocupat de fer-se una lligadura de trompes —o algun recurs semblant— si la família vol evitar un mal major per la supervivència de la institució.

En fi, coses de casa, de la Casa Reial.

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -