Cada any quan s’acosta el Nadal, hi ha diverses veus que reclamen deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, i així, en defensa d’una pretesa laïcitat, no felicitar el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes.
Enguany ha estat una persona intel·ligent com Vicent Álvarez, que en el seu article del dia 16 (La Puríssima), “protestava” per les festivitats religioses que celebrem també al calendari civil. Deia que celebrar la Puríssima, és a dir, la concepció immaculada de Maria, (no la virginitat de la Mare de Déu, com deia el Sr. Álvarez, que això no ho celebrem el 8 de desembre), hauria de ser només per als cristians. ¿També haurien de deixar de ser festa Nadal, Tots Sant o els Reis d’Orient?
Li recomanaria al Sr. Álvarez que veiera la interessant entrevista al professor Joan Francesc Mira (Els Matins de TV3, 11 de març de 2020), que podrà trobar a internet. L’amic Mira deia: “S’està confonent la laïcitat amb la ignorància”. I davant l’intent d’excloure de l’escola la religió, Joan Francesc Mira considerava que això era “una pèrdua imperdonable”, perquè “si no tens el referent del cristianisme, no pots entendre res, absolutament res”. Joan Francesc Mira afegia encara: “Malament eliminar de la formació escolar els elements de la cultura cristiana, per la senzilla raó que és la nostra”.
Per això és bo recordar un interessant article de Gabriel Janer Manila de fa sis anys (Diari de Girona, 19 de desembre de 2015), on aquest escriptor recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia, que els deia: “No sóc creient però sí practicant”, una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir: “Sóc creient però no practicant”.
Gabriel Janer deia que hui hi ha molta gent que “milita” en l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes valoren i defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades aquest missatge (els mateixos deixebles de Jesús) l’hem desfigurat o prostituït.
La frase provocativa: “No sóc creient però sí practicant”, donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que “m’han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d’arrel cristiana”, deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l’escola. Però el director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per subratllar el sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures. Les mares i l’AMPA van protestar per la decisió del director de prohibir les nadales. Aquest fet va provocar una gran polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer en el seu article, va intervindre el primer ministre italià, Matteo Renzi, que va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.
El professor Gabriel Janer recordava també un manifest del Partit Comunista dels anys setanta, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, “ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme”. Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.
També en un encertat article (Avui, 25 de desembre de 2015), l’actual director de TV3, el valencià Vicent Sanchis, reivindicava també el Nadal sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, ni tampoc a utilitzar eufemismes, com escrivia Josep Mª Casasús (Avui 25 de desembre de 2015).
I la periodista Pilar Rahola, gens sospitosa de “beata”, defensava en un altre article (La Vanguardia, 17 de desembre de 2015) la validesa i la importància de celebrar el Nadal, sense disfressar-lo. Rahola escrivia: “Quan jo era adolescent era un clàssic menysprear el Nadal, entès com una festa caduca, religiosa i tradicionalista”. I és que es criticava “la família, concebuda com una estructura reaccionària”. Però amb el pas del temps, aquelles generacions contestatàries “no només celebrem el Nadal, sinó que hem cregut tant en la família”, que hem descobert en ella “una escola de valors”. La periodista acabava el seu article denunciant “una cultura progre mal entesa, que s’incomoda perquè la festa és catòlica –com si dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura-”. I és que encara hi ha qui creu “que les tradicions són carques, quan són senyals d’identitat”.
També l’escriptor Fernando Trias de Bes (Ara, 7 de desembre de 2015), recordava en un article seu, que el Nadal és la festa cristiana on “recordem el naixement de Jesucrist”. Per això “encara que només siga per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius” dels llums als carrers durant aquests dies “han de guardar relació amb el que celebrem”. I és que en determinats carrers de Barcelona, com el Paral·lel, (com deia Trias de Bes) s’havien posat llums amb cabareteres i les típiques estrelles d’un camerino. Trias de Bes recordava que el Messies va portar “un missatge d’esperança i d’amor” i “el seu llegat és part de la nostra forma de viure”. Aquest articulista defensava que “buscar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del laïcisme”. Trias de Bes acabava lamentant el text de l’Ajuntament de Barcelona, que per anunciar el Nadal deia que és el temps “en que la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat. Doncs no”, deia Trias. “No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d’amor”.
Encara hui, alguns s’entesten en difuminar o maquillar el Nadal, com si la cultura cristiana, com diu Pilar Rahola o Trias de Bes, no haguera configurat el passat i el present del nostre poble. I és que hi ha molta gent que no és creient, però també n’hi ha molta més que és practicant sense ser creient i per això celebra el Nadal. El papa Francesc, tornant del seu viatge recent a Grècia, deia: “pretendre esborrar el Nadal és un laïcisme anacrònic i aigualit”.
Com deia el passat dia 10 el papa Francesc, “Jesús es va fer menut perquè poguérem acollir-lo i rebre el do de la tendresa de Déu”. Per això el papa demanava no viure “un Nadal fals i consumista”, sinó que ens deixem “envoltar per la proximitat de Déu”.
Com deia l’any passat el bisbe de Sant Feliu, el valencià Agustí Cortés, “Nadal és el lloc i el moment de trobada universal. Perquè no hi ha espai més il·limitat, ni instant més etern, que el Fill de Déu radicalment pobre, obert a tota la humanitat, ofert sense condicions, amb l’amor gratuït que li és propi”.
Amb aquest poema del poeta valencià Carles Salvador, Sant Nadal a tothom.
“Déu és nat i tot somriu,
dins el cor tot és caliu
tot ocell ja fa el seu niu
i el faria
per dormir Verge Maria
que vestida va d’Estiu.
Alegria! Alegria! ”
