Rellegint un article de fa tres anys, més que res perquè volíem tractar de nou el tema, «la festa per la festa», i hem vist que continua valent allò que diguérem a l’estiu del 2019, però no ha passat el temps de franc, ens ha cobrat peatge, poca cosa, no res, però m’agradaria comentar-ho.
El més vistós que a tots ens ha sobtat, ha estat el tracte social tant de rebuda com d’acomiadament, s’intenta fugir del bes, hi ha resistents que no, que no pensen abandonar-lo, d’altres, en canvi, ni carn ni peix ara bese ara no, però hi ha qui es nega en redó, no sé qui de tots té la raó, no gosaré jutjar-ho, però com s’impose el que no anem a besar-nos, no és que ens convertirem en “castos orientals exemplars”, ni molt menys, però sí que perdrem un poc de gràcia. I això de perdre, mai ve bé.
Un altre detallet que m’ha fet reflexionar, és el molt que presumeixen de nets i netes!!! Els qui els tenen, perquè altres no és que se senten desgraciats, ni de bon tros, però sí que sura per l’ambient un puntet de llastimosa comprensió, a pues!!!… si no eres iaio ja!!!…
I per acabar, el mòbil, la presència que té, el pendent que estem d’ell i el molt de temps que ens roba el deshonrat. Tot i això, no va ser ell per ell prou, per a impedir bones converses, com les d’abans, ah que eren moltes d’elles intranscendents!!!, doncs això estic diguen, com les d’abans, pot ser perquè han passat tres anys, pot ser perquè el futur està entremaliat, ben dit passarem un matí agradable i entretingut, perquè si la cosa no millora en molts aspectes, tal vegada apreciarem més aquestes estonetes, on la festa per la festa ens empenta a persistir, i a no deixar –la de banda, i valorar més açò, les coses sense importància que tant de valor tenen com un simple esmorzar d’amics. O estic com tantes vegades enganyat i ens importa molt més del què diguem creure?
| GALERIA | Quinta del 59, 16 de octubre de 2022
