Conversem amb Sergio Navarro Bonaviña, nou Director de la Banda Simfònica Lira Castellonera
CN | Converses
No m’esperava altra cosa, puntual, a l’hora acordada apareixia pel parc de l’estació, com qualsevol de nosaltres patint les caloroses jornades que estem suportant, samarreta de cotó i pantalons fresquets.
Encaixada de mans correcta, destaca d’ell un somriure entre nerviós i ‘socarronet‘, és d’eixos que si t’ha de dir alguna cosa et mira a la cara, als ulls, i crec recordar-los marrons verdosos que conjunten en una cara amable de mirada sincera, molt m’enganyaré si no és així aquest serranet que viu a Utiel i transmet una il·lusió que atrapa, que intenta acostar-se als altres, que demana complicitats i confia molt en el seu bon fer, sap que està davant una oportunitat única, i l’aprofitarà.
Caminant fins a l’estudi, conversa relaxada, la llengua no li és problema, arribats davant la càmera, paraula mesurada, idea meditada, no vol donar malentesos, ni ofendre a qui no buscava, no és hereu de ningú, no és el successor de cap altre, és un simple ‘currant’ que està davant una excepcional aventura i no cap en ell la paraula fracàs ni defraudar-se, sols pot tenir un final aquesta història, però està per escriure i qui ho ha de fer ha vingut hui a CN a presentar-se.
Les credencials són bones, tant com la seua disposició, la tasca és immensa, però se li veu valor, confiança i una miqueta de temor, perquè sap que necessita de totes i tots, i gestionar aquest grup de músics, de la qual se sent sorprés, no és tasca fàcil, i no se sabrà el resultat fins que no es valore el seu camí, una vegada fet.
No s’ensenya als conservatoris com gestionar una nombrosa i complicada estructura humana, que sí, que té molts pensars, un per cada persona que allí hi haja, però sols pot tindre una finalitat col·lectiva clara, la música sí, i com interpretar-la, molt ha de dir el director, però aconseguir que qui ho faça, ho faça amb gust i la jerarquia siga tan natural que no calga imposar-la, és faena de tots i totes, pot dir-se més fort, però està clar com l’aigua.
Benvingut a aquesta quasi dues voltes centenària Banda, mai ha tingut un planter de gent tan preparada; així i tot, convindreu amb mi, que com la Banda veïna o una altra de la comarca, açò tot i ser important no és el que ens salva sinó la faena constant i humil de músics disciplinats que donen el millor que tenen perquè la glòria no vindrà si no anem a buscar-la.
Castelló es pot il·lusionar, tant com està Sergio al que li desitgem molta sort, que probablement repercutirà en nosaltres, i li hem demanat que més avant torne per a contar-nos les novetats que implantarà, el nom del nou director de la Banda Jove, si s’ha d’anar al Certamen, si ampliarà el nombre d’actuacions de la Banda i com no el programa per al pròxim concert, i Castelló Notícies ho contarà, perquè açò interessa.
