Per Eva Remolina / AMIC
Els bastons de trekking són un accessori bàsic en l’activitat de senderisme. Molts són els avantatges que ens aporta el seu ús, entre ells:
– Alleuja la pressió en els genolls i la columna.
– Aporta equilibri.
– Es pot temptejar el terreny pel qual s’ha de passar.
– Ajuda a defensar-se davant l’agressió de certs animals (si és el cas).
– Dóna suport en cas de caigudes.
– Facilita els ascensos i els descensos.
Aquests pals, a diferència dels que es fan servir a l’esquí solen ser plegables i poden per tant adaptar-se a l’altura de cada usuari.
Per a triar un bastó adequat, cal fixar-se en els materials de fabricació. Aquests poden ser tant d’alumini com de carboni, cadascun amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Els de carboni per exemple, són molt més lleugers; no obstant això, el seu preu és superior i no són tan resistents. Les empunyadures per la seva banda, poden ser de goma, foam o cautxú. Són més aconsellables les de cautxú perquè transpiren millor, i com més gran sigui l’agarri, també ens proporcionarà més seguretat.
Els bastons ens permeten fer més quilòmetres en el mateix temps i cansar-nos menys, però això sí, cal saber utilitzar-los de manera adequada.
La seva tècnica és senzilla, però cal acostumar-s’hi:
El primer que haurem d’aprendre és a mantenir una bona postura. Això s’aconsegueix, ajustant el bastó a una altura que ens permeti tenir els braços en un angle de 90°. Després haurem de caminar alternant els braços i cames. És a dir, el bastó dret es mourà conjuntament amb el peu esquerre i viceversa.
Cal saber a més, com anar modificant els bastons en funció del terreny. Mentre que en un terreny pla i tal com dèiem, cal mantenir-se alçat i amb els braços en angle recte, en terrenys descendents haurem d’allargar els bastons de 5 a 8 cm, mentre que en les pujades, haurem d’escurçar-los en els mateixos centímetres.
