- PUBLICITAT -

 

El diumenge passat dia 23 al diari Información, el Sr. Toño Abad publicava l’article: Rufián Espada, a propòsit de la columna del Sr. Arcadi Espada uns dies abans al diari El Mundo, un text que era un exabrupte homòfob contra el diputat Gabriel Rufián.

El Sr. Abad, amb un gran encert i amb qui estic plenament d’acord, deia, amb motiu de la columna del Sr. Espada, que “lo que nos debería molestar a todos es el uso de la orientación sexual para el insulto, el desprecio o el rechazo a las personas”. Amb bon criteri, el Sr. Abad afirmava que “uno podría pensar que Arcadi Espada ejerce una forma de libertad de expresión. Y no se equivoca ya que todos tenemos derecho a decir lo que nos parezca”. Però el Sr. Toño Abad, molt assenyadament, matissava que “la libertad de expresión también tiene sus límites, que acaban donde toca con los derechos de los demás”. I és que, com encertadament deia el Sr. Abad, “existe y está consagrada la libertad de expresión que, en ningún caso, es libertad de agresión verbal o escrita”.

Com he dit abans, no puc estar més d’acord amb el pensament del Sr. Toño Abad. I per això les seues encertades paraules sobre els límits de la llibertat d’expressió, també valen per al cas del Sr. Willy Toledo i el seu exabrupte procaç contra Déu i la Mare de Déu. És per això que fa uns dies, el jutge d’instrucció nº 11 de Madrid decretà l’ordre de detenció contra aquest senyor, amb l’escàndol de  l’advocada del Sr. Toledo, que deia que “se está criminalizando la libertad de expresión como en tiempo de la Santa Inquisición”.

No sóc partidari de detindre i de portar una persona a la presó per més exabruptes que diga, ja que jo també defenc la llibertat d’expressió. Però com afirma el Sr. Toño Abad, “la libertad de expresión también tiene sus límites, que acaban donde toca con los derechos de los demás”. La llibertat d’expressió (i això ho haurien de saber la diputada Marta Sorlí i l’amic Enric Nomdedéu, de Compromís, pels tuits que han fet en relació a les declaracions del Sr. Toledo), “en ningún caso es libertad de agresión verbal o escrita”, com ens recorda en el seu article el Sr. Toño Abad. A més, la llibertat d’expressió no pot utilitzar, com diu el Sr. Abad, “el uso de la orientación sexual para el insulto”. Ni tampoc, Sra. Sorlí i Sr. Nomdedéu, la llibertat d’expressió no pot utilitzar la fe de les persones per a l’insult.

L’exabrupte del Sr. Toledo ofèn els qui som deixebles de Jesús, ja que insulta aquell que és el centre de la nostra fe. Tot i que Déu, més que ofedre’l per un exabrupte d’aquest tipus, l’ofèn i el fereix, l’actitud que tenim quan menyspreem els dèbils i els pobres, quan no defenem la justícia i la llibertat i quan deixem de costat els qui sofreixen. Això sí que ofèn Déu. Més que l’exabrupte del Sr. Toledo.

Amb tot, les paraules insultants del Sr. Willy Toledo ofèn els cristians de la mateixa manera (m’imagine) que un exabrupte d’aquest mateix calibre (que algú adreçara a la mare del Sr. Toledo) també ofendria el Sr. Willy Toledo. O no?

PUBLICITAT

Tot i que com en el cas del Sr. Arcadi Espada, el Sr. Toledo ha quedat ben retratat amb les seues paraules. Per cert, unes paraules que no s’atrevirien a dir pel que fa a l’Islam.

¿Algú no s’escandalitzaria (com ha passat amb el text del Sr. Espada) amb un exabrupte semblant contra els homosexuals, les dones violades o els assassinats a les cambres de gas nazis? Algú es cagaria amb els jueus gasejats als camps de concentració o amb els assassinats als Balcans?

Supose que ni la Sra. Sorlí ni el Sr. Nomdedéu no els va fer cap gràcia quan el Sr. Carlos Fabra va qualificar de “fill de …” al Sr. Francesc Colomer, diputat a la Diputació de Castelló. O quan aquest mateix dirigent popular va dir que volia “orinar a la seu d’Esquerra Unida”. ¿La Sra. Sorlí i el Sr. Nomdedéu van creure que aquestes declaracions del Sr. Fabra estaven emparades per la llibertat d’expressió?

El P. Lombardi, que va ser portantveu de la Santa Seu, defensava que “el servei de la veritat”, no ha de ser “una paraula buida, sinó un compromís moral en el treball de cada dia”.

Llibertat d’expressió, sí, naturalment, però sense que això siga un pretext per a una agressió verbal o escrita contra els sentiments, l’orientació sexual o la fe de les persones. La llibertat d’expressió no pot emparar ni l’insult ni l’exabrupte. Per respecte a les persones i als seus sentiments. També a la fe dels creients.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -