Que vint anys no són res, ho diu la cançó, però hui dimecres 21 d’octubre, celebrem una efemèride amb eixe guarisme i ens resulta molt, vint anys són molt, i més si han servit per a alguna cosa.
Partint de l’aplanament de la Generalitat en l’assumpte del nom del poble, representat per la rutilant estrella de, i ara ja sabem que no tan honorable Eduardo Zaplana i els seus acòlits, es va congregar i fer públic a Castelló, aleshores de la Ribera, el suport dels pobles dels nostres homònims. Des del més menut Castellonet de la Conquesta es feren sentir els de Rugat, de la Plana, d’Empúries i de Farfanya, els Castelló.
Durant dos dies i organitzat per l’Associació Síndic Pere Calp, es va rebre i atendre als qui benvinguts foren i el seu dret exerciren de reivindicar allò que semblava que era correcte, que sols l’estratagema judicial havia propiciat. Però en el mateix acte es va veure que no sols era el problema local del topònim nostre el que els havia reunit, sinó diversos problemes generals que encara perduren, malgrat els vint anys que han passat, a saber el tracte i consideració envers la nostra llengua, la interrelació dels diferents territoris que la parlen, al mateix temps que reivindicar una història i cultura comuna, amb eixes condicions varen néixer les successives Trobades dels Castelló.
Que sí, que són vint anys els que han passat, temps que ens ha permés veure el problema, calidoscòpic, reiteratiu, i afrontador, amb ganes i possibilitats per a superar-lo, tant és així que ha teixit un acord, el poble, sense distinció, del qual s’han autoexclòs alguns dirigents, perquè encara que ara algú es desdiga, no del que està gravat que es pot tornar a escoltar, sinó de la certera convicció de què altres ho intentaren, amb el mateix plantejament i no foren valents de proposar-ho, perquè en aquests casos a qui costa convéncer, és al correligionari, a l’amic, els qui dirigents sense escrúpols sempre han utilitzat sense dir-li tota la veritat, portant-lo si cal fins l’enfrontament, encara que aquesta vegada sense la pressió innecessària dels qui ordenen la confrontació, no ha alçat la veu, cansat, fart, però convençut que la via escollida pot ser la correcta, i el resultat, pot ser més que convenient, i damunt et permet no seguir a qui tan sols vol encendre la metxa de la discòrdia.
No serà fàcil, no és ho donaran de franc, ara fins i tot, però amb la mateixa mala idea, el front està en altre lloc, com, els qui van impedir i per tant deixaren lliure l’opció que Castelló ha abraçat, insten ara al plet? Reitere la pregunta: Que vint anys no són res? Però si tots hem mogut fitxa, i el que no, allà ell.
20 anys de la I Trobada dels Castelló
Àlbum de fotos de la 1a Trobada dels Castelló, any 2000
Àlbum de fotos de la celebració dels 10 anys de la 1a Trobada dels Castelló, any 2010
1a Trobada dels Castelló any 2000
