Nosaltres La Veu, mitjançant Amàlia Garrigós entrevista a Andreu Valor.
Fa tretze anys que fa cançons i set des que va decidir professionalitzar-se i viure de la música. Ha publicat huit discos i ha fet mil concerts en centenars de llocs diferents. L’any de la pandèmia, el 2020, va ser fructífer per a aquest xicot de Cocentaina. Als seus quaranta-tres anys, en la plenitud d’una maduresa creativa, li arriben els reconeixements en forma de premis, però sobretot celebra el que ell anomena, «el concert de la meua vida» al Teatre Principal de València el pròxim 18 de març.
Arribem a la Plana de Muro (el Comtat) un assolellat matí de dissabte de febrer pandèmic, però allí no es fa sentir la crisi sanitària. Fa bon estar a la casa de camp on viu Andreu Valor. Hi ha arbres, un hortet, un paeller ben bo per a celebrar la vida amb la família i els amics, espai a l’aire lliure perquè els seus fills juguen a la babalà i l’habitatge més especial de la seua llar: un comfortable estudi de so, el seu refugi, el lloc on es tanca a compondre i on descansen les estatuetes dels dos pianos amb orelles dels Premis Carles Santos de la Música amb què ha sigut doblement guardonat.
El seu gosset Pinyol ve a donar-nos la benvinguda tan amable com el seu amo, qui em rep oferint-me una copa de vi. I jo l’accepte. Em ve de gust asaborir un blanquet mentre raonem asseguts a l’aire lliure escoltant el cant de les caderneres. Podem llevar-nos les mascaretes i respirar el ventet que baixa des de les Serres del Montcabrer i el Benicadell fins a les seues faldes. Estem asseguts en un entorn agradable on raonem al voltant de la seua vida, trajectòria i projectes. La conversa transcorre justament després que l’Institut Valencià de Cultura (l’IVC) anuncie l’esdeveniment musical a través de les xarxes socials.
-Com et sents?… clicar ací per veure l’entrevista sencera en Nosaltres La Veu!
