Aquest és el títol de la Carta Apostòlica que el papa Francesc ha escrit per commemorar el 150è aniversari de la proclamació de Sant Josep com a patró de l’Església Catòlica.
Va ser el 8 de desembre passat quan el papa Francesc va signar aquesta Carta Apostòlica, on declarava un any dedicat a Sant Josep, que començà el 8 de desembre de 2020 i que es clausurarà el 8 de desembre de 2021.
Per això hui, 19 de març, solemnitat de Sant Josep, convé recordar aquest text on el papa Francesc fa una reflexió sobre diversos passatges de la vida amagada de Sant Josep, presentant-nos la figura i el testimoniatge d’aquest home bo i fidel, com aquell que Jesús estimà “amb cor de pare”.
Només dos (Sant Mateu i Sant Lluc) dels quatre evangelistes, ens presenten d’una manera molt discreta la persona de Sant Josep. Però com diu el papa, aquests textos pel que fa a Sant Josep, ens permeten “entendre quina manera de pare va ser i la missió que la Providència li va confiar” a l’espòs de Maria.
Com ens recorda el papa, els Evangelis de Sant Mateu i de Sant Lluc ens donen unes pinzellades molt discretes de la vida de Sant Josep, descrivint-lo com un humil fuster (Mt 13:55), espòs de Maria (Mt 1:18; Lc 1:27) i home just (Mt 1:19), disposat a fer la voluntat de Déu (Lc 2:22,27,39). Sant Josep va ser testimoni del naixement de Jesús (Lc 2:7), de l’adoració dels pastors (Lc 2:8-20) i dels Mags (Mt 2:1-12), esdevenint l’home que va tindre la valentia d’assumir la paternitat legal de Jesús (Mt 1:21). Al Temple de Jerusalem, juntament amb Maria, Josep va presentar Jesús al Senyor (Lc 2:22-35) i encara, amb Maria, Josep va anar a buscar Jesús al Temple, quan l’infant tenia 12 anys (Lc 2:41-50).
Diverses vegades als Evangelis, Jesús és conegut (despectivament) com el fill del fuster i per la importància de Sant Josep en la vida de Jesús, diversos papes han elogiat la figura del sant Patriarca, patró de l’Església Catòlica. Per això, va ser el 8 de desembre de 1870 quan el papa Pius IX el va proclamar patró de l’Església Catòlica; el papa Pius XII el proclamà patró dels treballadors i el papa Joan Pau II, amb l’Exhortació Apostòlica “Redemptoris custos”, del 15 d’agost de 1989, va declarar Sant Josep Custodi o protector del Redemptor.
La Carta Apostòlica del papa Francesc, estructurada amb set capítols, ens presenta unes reflexions sobre la figura de Sant Josep, ara que fa 150 anys que va ser proclamat patró de l’Església Catòlica.
El primer capítol d’aquest text del papa està centrat en Sant Josep com a “Pare estimat”, ja que “la grandesa de Josep” està en el fet que va ser “l’espòs de Maria i el pare de Jesús”. Per això el papa ens recorda el papa Pau VI quan, parlant de Sant Josep, deia d’ell que “la seua paternitat es manifestà en el fet de la seua vida”, que va ser “un servei al misteri de l’Encarnació”.
El segon capítol es titula “Pare en la tendresa”. I és que, com ens diu el papa, “Jesús va vore la tendresa de Déu en Josep”, com descobrim en el salm 102:13: “Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels”. I encara més, “per mitjà de l’angoixa de Josep, passa la voluntat de Déu, la seua història i el seu projecte”.
El tercer capítol porta el nom de “Pare en l’obediència”. El papa ens recorda l’obediència de Sant Josep a fer la voluntat de Déu, quan, per mitjà de l’àngel, el Senyor li va fer saber que Maria havia concebut un fill: “Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia dit” (Mt 1:24). Josep També va ser obedient a Déu quan prengué Maria i l’Infant per fugir a Egipte, perquè Herodes volia matar Jesús.
El quart capítol el papa el titula, “Pare en l’acolliment”, ja que Sant Josep acollí, sense condicions, Maria. Josep va confiar en les paraules de l’àngel i per això, a més d’acollir Maria i l’Infant, va ser “el protagonista valent i fort”. Per això el papa ens recorda que “l’acolliment de Jesús” per part de Sant Josep, “ens convida a acollir els altres sense exclusions, amb preferència pels més dèbils, perquè Déu escull el que és dèbil” (1C 1:27)
El cinquè dels capítols d’aquesta Carta Apostòlica el papa l’anomena, “Pare en la valentia creativa”. El papa ens recorda que Sant Josep va ser l’home per mitjà del qual Déu es va ocupar dels inicis de la història de la salvació, ja que “va ser l’autèntic miracle amb el qual Déu salvà l’Infant i sa mare”.
El sisè capítol és el que tracta del “Pare treballador”, per l’ofici de fuster de Sant Josep, “que treballà honestament i d’ell, Jesús aprengué el valor, la dignitat i l’alegria del que significa menjar el pa que és fruit del propi treball”.
Finalment, en el setè i últim capítol d’aquesta Carta Apostòlica, que el papa titula, “l’ombra del Pare”, Francesc evoca la vida novel·lada sobre Sant Josep, escrita per l’escriptor polonès, Jan Dobracynski. I és que “per a Jesús, Josep va ser l’ombra del Pare celestial a la terra”.
Aquesta Carta Apostòlica acaba amb una pregaria que el papa adreça a Sant Josep, per “implorar la gràcia de les gràcies: la nostra conversió”.
Com ha dit el teòleg Leonardo Boff, autor d’un bonic llibre sobre Sant Josep, “el poble sempre ha tingut una gran devoció” a aquest patriarca i home just. Boff ens recorda que Sant Josep és l’home que “no deixà cap paraula” als Evangelis. De fet, cap dels dos evangelistes que mencionen Sant Josep en els seus textos, no recullen cap intervenció oral de Sant Josep, ja que el sant Patriarca va tindre “només somnis”, en els quals descobrí la voluntat de Déu. I és que com diu Boff, Sant Josep “no va dir cap paraula, perquè qui parla és el Fill”. Segons aquest teòleg brasiler, “el que caracteritza Sant Josep és que va ser un treballador” i per això “és el representant dels humils, un pare amable, tendre, obedient, acollidor i anònim”, al qual venerem d’una manera particular en aquest any dedicat a ell i encara més hui, 19 de març, d’una manera especial.
