D’aquesta manera, sense cap mena de respecte pels electors que van votar els diputats que ara han estat suspesos, la Mesa del Congrés, amb els vots a favor del PSOE, PP i Cs, va decidir, injustament, suspendre aquests diputats catalans. El mateix va passar el dia 29, quan el Senat va suspendre el senador Raül Romeva. Es tracta, com s’ha vist d’una manera ben clara, de prohibir els adversaris polítics i alhora, de retruc, rebaixar el nombre de diputats per tal de facilitar l’elecció del president del govern espanyol. Per això mateix aquesta suspensió és una vulneració dels drets dels presos polítics.
Suspenent els quatre diputats catalans i el senador, el Congrés i el Senat han optat per suspendre els resultats electorals. I evidentment, per alterar-los. Quan la Mesa del Congrés i del Senat haurien d’haver protegit els drets de tots els diputats i senadors, ens hem trobat amb dues Meses que, no solament no protegeixen aquests diputats i senador independentistes, sinó que els suspèn i els impedeixen exercir la funció per a la qual van ser escollits pels seus votants el passat 28 d’abril. Amb aquesta acció, els membres del 155 (PSOE, PP i Cs) han deixat de protegir i de respectar els milers de ciutadans que van recolzar el senador i els diputats ara suspesos. Així, menyspreant els resultats electorals, s’estan carregant la democràcia. Per altra part, si ja tenien previst suspendre aquests diputats i senador, ¿per què van autoritzar que es pogueren presentar a les eleccions del passat 28 d’abril? Si els van permetre presentar-se a les eleccions, també ara haurien d’haver permès que exerciren els seus càrrecs.
Si bé l’informe dels lletrats ha avalat la suspensió dels tres diputats de Junts per Catalunya i del diputat i del senador d’ERC, la democràcia (la representació dels vots dels ciutadans) hauria d’estar per damunt d’informes i de normes. O és que es poden anul·lar o suspendre els vots dels catalans que van votar aquests polítics?
Per altra part, ¿l’actitud del rei Felip VI que no ha cridat a consultes els Srs. Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, de cara a proposar un candidat a president del govern, és, una vegada més, la vulneració dels drets d’aquests politics a representar les seues formacions.
Tota aquesta situació tan anòmala d’alterar uns resultats electorals, mostra la minsa cultura democràtica de l’estat espanyol. De nou, a la Mesa del Congrés de Diputats i del Senat, s’han unit els partits del 155 amb l’intent de frenar els partits de l’1 d’octubre, intentant silenciar d’aquesta manera el senador i els quatre diputats presos. I sembla que, per ara, els ha eixit bé la jugada. Amb aquesta suspensió sense precedents, amb aquesta vulneració dels drets del senador i dels diputats independentistes (que la ciutadania va recolzar amb els seus vots) la Mesa ha guanyat: els diputats del 155 han vençut els presos polítics al Congrés i al Senat. Com va dir Unamuno adreçant-se al feixisme: “Vencereu però no convencereu”. Amb aquesta acció despòtica i indigna d’una democràcia, els partits del 155 no convenceran els demòcrates.
Amb aquesta mesura adoptada per la mesa del Congrés i del Senat, l’estat espanyol ha volgut suspendre milions de votants catalans i ha fet del sufragi universal, un material de rebuig.
Ara s’entenen les paraules del Sr. Pablo Casado, el dilluns dia 20 de maig, quan deia, referint-se a l’hemicicle del Congrés: “Aquí s’hi han d’asseure els que estan a favor de la unitat d’Espanya i no aquells que volen trencar-la”. Així s’explica el segrest de vots que fa la Mesa del Congrés i del Senat, anul·lant la veu d’uns diputats i d’un senador escollits democràticament pels seus electors. De nou, el debat no és entre independentistes i unionistes, sinó entre demòcrates i aquells que no accepten uns resultats electorals, i que suspenent els diputats i senador independentistes, lesionen greument els drets polítics d’aquests diputats suspesos i també els dels seus votants.
Quina diferència tan gran que hi ha entre la decisió de la Mesa del Congrés i del Senat i l’actitud de Sant Benet, quan ens presenta al capítol III de la Regla, la manera de convocar els germans a consell, “sempre que hi haja un afer important al monestir”. Sant Benet demana “que l’abat convoque tota la comunitat i expose personalment” el tema a discutir. Per això el pare de monjos vol “cridar-los tots a consell”, sense excloure, ni suspendre cap monjo, ja que amb el seu vot, cada monjo decidirà qüestions tan importants com l’elecció de l’abat, l’admissió de nous monjos o algun afer econòmic.
La pregunta clau que haurien de respondre els qui han suspès el senador Romeva i els diputats independentistes, és la següent: ¿Són els votants o la justícia qui decideix qui ha de ser diputat i senador? Com ha dit la periodista Pilar Rahola, “no els agraden els resultats, suspenen els diputats; no els agrada l’informe de l’ONU, suspenen els experts”.
Com ha dit el professor Joan Romero (El País, 3 de juny de 2019), “som un estat social y democràtic de baixa qualitat”. Segons Joan Romero, l’estat espanyol no es pot comparar-se a Mèxic, Turquia o Rússia, però tampoc no es pot incloure “en el paquet d’Alemanya o França, i no diguem dels països nòrdics”. Perquè l’estat espanyol s’ho faça mirar.
Com han dit els diputats i el senador suspesos dels seus drets a representar els seus votants, malgrat la seua presó, “l’anhel dels catalans per decidir el seu futur, continuarà”. Perquè “l’ndependentisme mai no es rendeix”. Malgrat les presons. Per això la dignitat d’aquests presos polítics és molt més gran que la d’aquells que han vulnerat els seus drets i que amb els altres presos polítics que no són diputats o senadors, els han empresonat. Els han tancat a la presó, però no han pogut empresonar la seua dignitat i la seua llibertat.
