CN | Jose Mena Àlvarez
S’amuntega Albarracín, brotant de la roca, en mil formes increïbles d’arquitectura popular. El capritxós discórrer del riu Guadalaviar, aquesta profunda falç a què s’acull, explica la sorprenent estructura urbana de la ciutat, en forma d’Y grega, encaixonada entre les profundes escarpes laboriosament treballades pel riu.
Declarat Monument Nacional desde 1961; poseix la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts de 1996, i es troba proposat per la Unesco per ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la bellesa i importància del seu patrimoni històric.
El nucli urbà es troba construït sobre les faldes d’una muntanya, envoltada quasi en la totalitat pél riu Guadalaviar. Al nord trobem la serra d’Albarrací, i al sur Los Montes Universales. Part del seu terme municipal està ocupat pel paisatge protegit de Los Pinares de Rodeno.
