De fer-la” Sabatera” a perdre per remuntada… una lliçó de vida
CN | OLIVA
Ahir dissabte al voltant de les cinc de la vesprada, ben servits de calor, ens dirigirem cap al trinquet d’Oliva on anava a celebrar-se la final dels professionals del V Trofeu Mancomunitats de Raspall que enfrontava a Marrahí, Murcianet i Bossio com a representants de la mancomunitat de la Ribera enfront de Vercher, Canari i Lorja representants de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida.
La partida no és fàcil d’explicar, però ho intentaré, començaré dient que va ser una partida amb dues parts ben diferenciades, la primera part va ser una molt competida que arriba a donar en el marcador els guarismes 0 – 25, per tant, a la partida li quedava un joc i el trofeu se’n venia a Castelló.
Aquest resultat, numèricament clar, no demostrava ni la combativitat dels del 0 ni la desfeta que anaven a sofrir els del 25 en un moment desafortunat del joc en aquest període Murcianet es va fer mal a l’esquena, i tot el que havia estat encert i facilitats, va curtcircuitar…
Ara és quan entra en joc la segona part, totalment diferent de la viscuda fins ara, els de la Vall d’Albaida en una demostració d’orgull, caràcter i sort, anaven recuperant joc a joc l’avantatge aconseguit pels de la Ribera. Els mateixos jocs que havien perdut ara els havien recuperat, tot quedava en taules, tot estava com a l’inici de la partida, amb una particularitat, no s’admetien erros, qui guanyara el joc, s’ho emportava tot.
I és que clar, qui remunta, va engrandint-se a poc a poc, i qui perd un avantatge tan substanciós va acovardint-se a poc a poc, no vull tirar-li la culpa a ningú, però si diumenge diguérem “així sí”, hui diguem als mateixos “aixina no”, i que no busquen culpables, més que la falta d’atenció d’anar per davant i no resoldre quan toca.
Tu perquè has de dur galons, i declines l’oferta, tu que no estàs al cent per cent, no deus intentar “no donar per perduda una pilota”, tu que has jugat tan bé la primera part, per molt que t’enfades, no evitaràs el desastre.
Si soc crític amb vosaltres és per què m’importa, per què vos vaig dir que ho féreu bé quan funcionareu com un equip, ara no ho heu fet i el resultat ha estat un altre, com que ànim i a modificar açò, no li tireu les culpes a ningú, apreneu de l’equip que ha guanyat… o és que anant perdent els heu vist entregar-se? Els heu vist renegar? Ni abandonar la jerarquia, ni dir el que no pot repetir-se, però avant, vos esperen més partides, i com està, espere que no es repetisca, ja sabeu com els heu d’enfrontar.
Queda encara, queda un vessant per analitzar, és la de l’espectador, el que a casa per afició la veu al televisor, o paga una entrada per anar al trinquet, donareu un espectacle els sis pilotaris, el públic desapassionat ho ha celebrat, però sé i em consta que no es tracta d’una partida més, sinó una lliçó de vida, això sí… si es vol aprofitar.
