CN | Josep Miquel Bausset
Aquest és el títol del Document Preparatori, que l’Església va oferir com un servei al camí sinodal, per a la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes que comença hui, 4 d’octubre al Vaticà i que acabarà el 29 d’aquest mateix mes.
El Sínode és una institució consultiva instituïda pel papa Pau VI el 15 de setembre de 1965, un òrgan que va nàixer en el marc del Concili Vaticà II, per ajudar el papa en el govern de l’Església, per mitjà dels seus consells. Des del 1965 s’han celebrat a l’Església 29 Assemblees del Sínode dels bisbes.
Per altra part, els últims anys el papa Francesc ha donat una nova dimensió als Sínodes, amb la participació de tot el poble de Déu i no només dels bisbes sinó també de religiosos i laics, tant homes com dones.
El recorregut del Sínode, que es va iniciar al Vaticà el 9 d’octubre de 2021, té tres fases que han anat de l’octubre de 2021 a aquest octubre del 2023.
La primera fase, la diocesana, va tenir lloc entre l’octubre de 2021 a l’abril de 2022. La segona, la continental, es realitzà des del setembre de 2022 al març del 2023. Els treballs d’aquestes dues fases van donar lloc a dos Instrumentum Laboris diferents, abans de la fase definitiva, que serà la tercera, la universal, i que té lloc a partir d’aquest 4 d’octubre, amb la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes. De fet, com desitja el Document Preparatori, l’articulació de les diferents fases del procés sinodal “farà possible l’escolta real del Poble de Déu”.
Amb aquest text, el papa vol que l’Església s’interrogui “sobre un tema decisiu per a la seva vida i la seva missió”, per impulsar la “comunió, la participació i la missió” de l’Església en aquest tercer mil·lenni.
Aquest camí, fins a aquest octubre, “se situa en la línia de l’aggiornamento de l’Església proposat pel Concili Vaticà II”, un camí que, com diu aquest Document Preparatori, “és un do i una tasca”. I és que “caminant junts, l’Església podrà aprendre a viure la comunió” i així, “obrir-se a la missió”. Per això, enmig de diversos sectors immobilistes que qüestionen (i gairebé desautoritzen) el Concili Vaticà II, el papa ha declarat que “el Concili és el nostre ecosistema eclesial i pastoral” i la sinodalitat “és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni”, escoltant tothom (i no només els mossens, bisbes i religiosos), “per a fer fructificar l’estimació” i així “avançar amb valentia”. Per això el papa demana que Déu ens alliberi de “convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur”.
Com ha dit l’escriptora i teòloga Isabel Gómez-Acebo, autora d’una biografia novel·lada sobre Dorothy Day, una nord-americana activista pro drets humans, feminista, anticapitalista, cristiana compromesa amb la lluita per la pau i oblata benedictina, “l’Església actual, impulsada pel papa Francesc, està en la línia de Dorothy Day”.
El papa ha demanat recentment (Religión Digital, 29 de setembre de 2023), que, davant el Sínode, “preguem per l’Església perquè adopte l’escolta i el diàleg com a estil de vida, deixant-se guiar per l’Esperit cap a les perifèries del món”. El papa ens diu que el Sínode és “un camí que recorrem com els deixebles d’Emaús, escoltant el Senyor que sempre ix al nostre encontre”. Com ens diu Francesc, hem d’escoltar “una veu que ens descobreix el centre de la missió, que és arribar a tothom, buscar tothom, acollir tothom, involucrar tothom, sense excloure ningú”, com va demanar el papa a la Jornada Mundial de la Joventut, quan digué que l’Església és per a tothom.
Només si en aquest camí escoltem la veu de l’Esperit, podrem descobrir “el rostre i la forma d’una Església sinodal”, més fraterna i més esperançada.
