- PUBLICITAT -

 

CN | José Mena Àlvarez

Durant les meues llargues caminades a principis de la primavera, a qualsevol racó del bosc, m’acompanya un inconfusible i peculiar cant aflautat (tiri-oliuuu), que es deixa escoltar a llarga distància, alternat amb aspres reclams que recorden el granyit dels còrvids ( cuejj).
El protagonista d’estos sons que se succeiran les primeres hores del matí i en finalitzar la vesprada des de l’espessor, i al capdamunt dels arbres, és una au molt discreta, fugissera i difícil d’observar malgrat el color groguenc que crida l’atenció, l’oriol o papafigues (Oriolus oriolus), que procedent de l’Àfrica tropical (Kenya, Uganda i Tanzània entre altres) i després de recórrer uns 3.000 Km. arriba a la Península Ibèrica al començament del mes d’abril.
El significat etimològic de l’Oropéndola europea (Oriolus oriolus) prové del terme del llatí clàssic “aureolus-a-um”: daurat (diminutiu d’aureus: de color d’or + sufix diminutiu – “olus”. És a dir, au menuda (- olus) de color daurat o d’or.

De mida similar a una merla, els mascles són més cridaners, lluint un intens groc que posa de manifest el seu origen tropical, que li cobreix gran part del cos fins al cap, amb franges negres a les ales, mentre que les femelles, de tons més apagats, són de color verd olivaci al dors i d’un blanc jaspiat a la part inferior.

Els nius pengen d’una branca, que construeixen amb teixits vegetals que estoven amb la saliva. Són tan robustos i flexibles que aguanten qualsevol tempesta estiuenca.

La femella pon entre tres i cinc ous (maig-juny), que seran incubats principalment per ella durant uns 15 dies. Els polls abandonen el niu a mitjans de juliol. En anys molt favorables fan una segona posta.

S’alimenta bàsicament d’insectes (erugues, aranyes, papallones, llagostes…) encara que aprofita també a principis de l’estiu alguns fruits, com les cireres o ja gairebé a la tardor les figues i les móres.

La fotografia de l’oriol és farta complicada doncs, com he esmentat anteriorment, és un pardal molt esquiu i solitari, a qui se l’escolta molt però en rares ocasions pot ser albirat, a excepció de quan abandonen la copa dels arbres, i es deixen veure fugaçment passant ràpid com fletxes.

Distribució de l’oriol

Per sort per a mi, després d’alguns estius seguint-la i estudiant-la, tinc al meu arxiu fotogràfic algunes captures d’esta bella au que iniciarà el viatge de tornada a les casernes africanes d’hivern a finals del mes d’agost.

És l’ocell solar per excel·lència a Europa: els mascles són d’un groc brillant espectacular i contemplar-los perxats en un arbre quan els núvols s’obren i un raig de sol il·lumina els cossos d’or sobre una branca és una visió que ens commou en gran manera. Migrants, són criatures esquives, de vol ràpid i que s’amaguen al fullatge; sovint només les entreveus com una ràpida fogonada que et deixa bocabadat…(Jacinto Antón).

- PUBLICITAT -