- PUBLICITAT -

CN | Josep Miquel Bausset

Missatge a descàrregues

Amb el lema: “Lliures per escollir si migrar o quedar-s’hi”, hui diumenge 24 de setembre l’Església celebra la cent novena Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat.

En el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens convida a descobrir la sol·licitud que té Déu per tothom, i especialment per aquelles persones que es veuen obligades a deixar la pròpia terra.

El papa amb els immigrants que detesta VOX

En aquest text, el papa destaca “els fluxos migratoris”, que augmenten cada dia a dia, i “la llibertat que hauria de caracteritzar sempre la decisió de deixar la pròpia terra”.

El papa ens recorda l’exili de la Sagrada Família a Egipte (Mt 2:13), que, com en l’actualitat, “no va ser fruit d’una decisió lliure”. Per això el papa remarca que deixar la pròpia terra, “hauria de ser sempre una decisió lliure”. I pel contrari, els milions de persones, hòmens, dones i infants, que han de migrar, ho fan degut als “conflictes, als desastres naturals o a la impossibilitat de viure una vida digna i pròspera”.

El papa amb els refugiats a Lesbos

En el seu text, el papa també ens recorda la migració forçosa de Jacob i la seva família (Gn 46:6), a causa de la fam.

També hui, com ens diu el papa, “entre les causes més visibles de les migracions forçades, trobem les persecucions, les guerres, els fenòmens atmosfèrics i la misèria”. Per això, hui, com sempre, “els migrats escapen degut a la pobresa, a la por a la desesperació”.

Els refugiats davant la indiferència d’Europa

Per acabar amb les migracions forçoses, el papa ens recorda que “és necessari el treball de tothom, aturant la cursa d’armament, el colonialisme econòmic, l’espoli dels recursos dels altres i la devastació de la casa comuna”.

Per això el papa fa una crida  “als governants dels països d’origen” de les migracions, “perquè facen una bona política, transparent i honesta al servei de tothom, especialment dels més vulnerables”. El papa també demana “un esforç conjunt de cadascun dels països i de la comunitat internacional, perquè s’assegure a tothom el dret a no haver d’emigrar, és a dir, la possibilitat de viure en pau i amb dignitat en la pròpia terra”.

El papa amb els refugiats tractats inhumanament

En aquest missatge, el papa Francesc ens recorda el text de l’evangelista Sant Mateu, “Vaig tenir fam i em donàreu menjar, vaig tenir set i em donareu beure” (Mt 25:35-36), perquè així sapiguem “reconèixer en el migrat, no només un germà o germana en dificultat, sinó el mateix Crist que truca a la nostra porta”, com ho veiem al llibre de l’Apocalipsi: “Mira, sóc a la porta i truque” (Ap 3:20).

A més, la Bíblia ens mostra sempre la importància d’acollir l’estranger, ja que en el rostre del germà es manifesten els trets de Jesús. Per això el papa ens exhorta a “vore les persones més vulnerables”, com tots els qui per força han deixat el propi país, “com a companys de viatge, que hem d’estimar i cuidar”.

Els refugiats a Lesbos

Amb el seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, el papa fa una crida a la solidaritat i a la cooperació per ajudar els països dels quals marxa la gent, per tal que no tinguen la necessitat de deixar la pròpia terra i puguen viure amb dignitat, ja que ningú no abandona el seu país per gust.

Desgraciadament, com ha dit l’arquebisbe Santiago Agrelo, “ens hem acostumat a vore l’immigrant com una amenaça i un perill. Però com digué l’arquebisbe emèrit de Tànger, “la fe ens fa descobrir en ell, un fill de Déu”.

Els refugiats davant una Europa insolidària

Cal que recordem, a més, que el 3 de desembre de 2021, a Nicòsia, el papa Francesc va abraçar els immigrants i escoltà aquestes persones que van haver de fugir del propi país: “Quants germans i germanes no han pogut arribar ací?”. I és que com ha dit el papa diverses vegades, “la Mediterrània s’ha convertit en un gran cementeri”, davant la indiferència de la vella Europa. El papa, a Nicòsia, adreçant-se als immigrants, els deia: “Mirant-los a vostès veig els sofriments del camí, els qui han estat venuts, explotats, els qui s’han quedat pel camí”.

Tant de bo que els governs i els polítics del Primer Món ajuden els països del Tercer Món, perquè cap persona no es veja obligada a eixir de la pròpia terra. I tant de bo no siguem indiferents a la tragèdia i al dolor de tantes persones (com les 41, que a primers d’agost van morir a la Mediterrània), que, per fugir de la fam i de la guerra, troben la mort buscant una vida més digna.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -