CN | Josep Miquel Bausset
Hui 19 de setembre commemorem el 50è aniversari del martiri de mossèn Joan Alsina. Nascut a Castelló d’Empúries el 28 d’abril de 1942, Alsina, que de menut ingressà al Seminari de Girona, passà després pel Seminario Hispano Americano de Madrid, per les missions. Després de ser ordenat prevere, el 30 de gener de 1968, Joan Alsina arribà a Xile, on visqué en una comunitat de mossens catalans, al poble de San Bernardo.
Joan Alsina, que exercia la seua tasca pastoral a la parròquia de Sant Ignasi, de la localitat de San Bernardo, també treballava a l’hospital Sant Joan de Déu. Fins i tot després del colp d’estat perpetrat per Pinochet, continuà atenent els ferits a l’hospital i tot i que li van aconsellar que s’amagara, mossèn Joan no ho va fer, ja que, com ell mateix va dir, “Hi ha moments a la vida que hi ha que jugar-se el tot pel tot, i si em necessiten, allà hi seré”.
El 19 de setembre, militars del batalló de Regiment Yungay de San Felipe entraren a l’hospital i detingueren mossèn Joan, per la seua fidelitat a l’Evangeli i pel seu compromís amb la justícia, ja que que sempre estava al costat dels treballadors. De fet, mossèn Joan no pertanyia a cap partit polític, però com a deixeble de Jesús, i davant l’abús dels poderosos que trepitjaven els pobres i els marginats, mai no va ser neutral, defensant la justícia i els Drets Humans. I és que els cristians no ens podem mantenir neutrals, com deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. I el Premi Nobel de la Pau, Elie Wielsel, deia també: “Cal protestar, perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes”. Per això mossèn Alsina estigué al costat dels més vulnerables de la societat xilena. Mossèn Joan hauria pogut fer seves les paraules del bisbe Desmond Tutu, quan digué: “El Jesús que jo adore és un Jesús que va estar sempre al costat dels qui eren torturats amb injustícia i es posà en problemes degut precisament a això”. I el bisbe Tutu, (com ho va testimoniar en la seua vida i en la seua mort mossèn Alsina), deia encara: “Si eres neutral en situacions d’injustícia, és que has escollat el bàndol de l’opressor”.
Després de portar-lo a Barros Arana, mossèn Joan fou traslladat al Puente Bulnes on fou assassinat. El seu assassí, Nelson Bañados, un soldat de només 18 anys, obeint les ordres del coronel Mario Caraves, acabà amb la vida de mossèn Alsina, que demanà al seu assassí que no li embenara els ulls perquè volia vore-li la cara i perdonar-lo. Com relatà uns anys més tard el mateix Nelson Bañados, mossèn Joan “es posà les mans al cor i mogué els llavis com si estiguera pregant i digué: “Pare, perdona’ls”. Ja eren les deu de la nit i aquell afusellament no l’oblidaré mai”.
El 27 de setembre es trobà el cos sense vida de mossèn Alsina al Servei de Medicina Legal i va ser enterrat l’endemà al cementiri de San Bernardo
Segons testimonis de persones que el coneixien bé, a Joan Alsina “el buscaren perquè era un capellà obrer”. Com digué un altre conegut seu, “mossèn Joan no tenia cara de sant ni de màrtir, era un home que no representava a primera vista allò que era en el seu interior, en les seues entranyes”. I per això “per a molts, els escrits de Joan eren xocants, perquè només el coneixien des de fora i mai no pensaren que darrere aquell rostre d’un lluitador, d’un germà obrer, d’un somiador, d’un home que assaboria la vida, d’un home bo i bromista, es pogués amagar un home d’una profunditat de fe, d’un ministre de Jesús, amb aquella qualitat de la pregària del matí, la de, “si el gra de blat no mor, no dóna fruit”.
Mossèn Joan Alsina va fer realitat, en la seua vida i en la seua mort, allò que fa uns dies va dir el papa Francesc a Mongòlia: “L’Església no calla davant les injustícies i es compromet a promoure la dignitat de cada ésser humà” (Religión Digital, 2 de setembre de 2023).
Mossèn Joan, que segons un testimoni que el coneixia, era “una personalitat plena de sorpreses”, va donar la vida pel Regne i per la justícia, ja que sempre va estar al costat dels treballadors. Mossèn Joan, que va morir perdonant, com Jesús, ens és exemple de fidelitat a l’Evangeli i de compromís amb els perseguits per causa de la justícia. Per això l’Església, seguint l’exemple del màrtir Joan Alsina, “ha de conrear”, com va dir el cardenal Vicent Enrique Tarancon, “les exigències de l’amor i de la justícia, encara que això siga incòmode”.
Mossèn Joan Alsina, el màrtir de Castelló d’Empúries assassinat hui fa 50 anys, va ser fidel al que el papa Francesc va expressar el 2018 en la seua Exhortació Apostòlica, “Gaudete et exultate”, de que els cristians, tots els deixebles de Jesús de Natzaret, hem de “cercar la justícia” (GE nº 79).
