Músics i públic acabaren entenent-se
CN | Maria
Anit vàrem viure el primer acte de les festes del 2023, una representació municipal amb els representants de les diverses festes locals, Festers Majors amb el seu seguici de Festeres i Festers, Sultania i Capitania dels Moros i Cristians, junt amb la representació de Junta Local Fallera, a l’hora indicada naixia del Carrer Franco el primer passa carrer dels molts que se’n faran durant aquests dies i amb una Banda perfectament uniformada i amb gust de desfilar, a ritme de Pasdoble, va fer el seu recorregut per acabar l’acompanyament interpretant a les portes de l’Ajuntament on els esperaven els qui ens representaran durant les festes d’aquest any.
L’acte introduït pel president de la Societat Musical, Eliseo Pla que va fer el paper de presentador, no va deixar passar l’ocasió d’elevar un record al recentment desaparegut músic castelloner Ramon Dalmau Vento.
El programa, variat quant a programació, i de difícil interpretació sembla ser una idea del nou mestre per a anar deixant la seua empremta, sap que compta amb un equip format i suficient, que ben coordinats i treballant poden aconseguir el que es plantegen.
Per temor a oblidar algú, no citaré als solistes, però el camí obert en aquesta ocasió per Aitana Martorell, va ser responsablement correspost pels seus companys en les altres obres interpretades.
La banda sembla en una línia de progrés ascendent, se saben observats, per expectatives que poden acabar en no res, no crec que ho permeten, però és notori un cert grau de complicitat, d’implicació sana amb un nou projecte.
En sonar la darrera nota una ràfega de calma i tranquil·litat es va apoderar d’uns músics que en sentir els aplaudiments finals saberen superar el difícil concert, i un innegable sentiment de satisfacció els va prendre, i a poc a poc ho exterioritzaven. Entre bambolines quedaven les diferències i les discrepàncies, fins i tot el mestre “treia pit”, pot ser de satisfacció, o potser per què s’ha adonat que no és sols per a lluir l’escut que porta a la camisa?, com tot, al temps.
Perquè el camí no ha fet més que començar, s’ha superat el concert, però el repte està ahí i no és ni més ni menys que tornar a aquesta banda al nivell interpretatiu i social que històricament ha tingut, ningú ha dit que serà fàcil, però Sergio que confia en els seus músics, no vol enganyar-los: ho aconseguirem si treballem acurada, constantment i disciplinadament.
