El diumenge 1 de setembre, el president alemany Frank-Walter Steinmeier va anar a la ciutat polonesa de Wielun per commemorar l’horrible bombardeig que va arrasar aquesta vila i que va marcar l’inici de la invasió de Polònia per part d’Alemanya, ara fa huitanta anys. El president Steinmenier, reconeixent la culpa d’aquell afer, va dir: “No oblidarem mai els crims alemanys i assumim les responsabilitats per ells”. I afirmà encara: “Abaixe el cap davant les víctimes de la tirania alemanya i demane perdó”. Steinmeier va repetir les mateixes paraules set hores més tard a Varsòvia: “Sóc ací, humil i descalç entre el poble polonès i demane perdó. Carregue amb un enorme pes històric, però també porte l’esperit de reconciliació que vam rebre de Polònia. No oblidarem mai les ferides i patiments que els alemanys vam infligir als polonesos. Mai”.
Davant el president de Polònia, el president Steinmeier va assumir la culpa del nazisme, que ell qualificà com “un crim contra la humanitat”, de la mateixa manera com va fer anys abans, concretament el 1970, el canceller Willy Brandt a Varsòvia. I és que a Alemanya, des de Konrad Adenauer fins a Angela Merkel, els governants alemanys han assumit, amb valentia i penediment, la responsabilitat dels crims del nazisme, tot i que ells físicament no van participar en aquell genocidi.
Que el president alemany haja demanat perdó per l’horror que va causar el règim nazi, amb unes paraules commovedores: “M’agenolle davant de les víctimes” i que qualificara de “tirania” la invasió de Polònia per part d’Alemanya, és una lliçó d’humilitat i de responsabilitat, de valentia i de fermesa.
Pel contrari, Espanya, que hui 12 d’octubre, celebra la seua festa (?), s’ha negat reiteradament a demanar perdó per la conquesta d’Amèrica, perquè, segons els governants actuals, del PSOE i també els polítics del PP i de Cs, Espanya no ha de demanar perdó per res! Quan el president de Mèxic, Andrés Manuel Pérez Obrador va enviar una carta al rei d’Espanya demanant-li que assumira les responsabilitats de la conquesta d’Amèrica, “per les matances i imposicions de la conquesta”, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell (Levante, 26 de març de 2019), va dir que Espanya no havia de demanar perdó per res del que els “conqueridors” espanyols havien fet fa més de 500 anys.
Per si el rei i el govern espanyol no saben perquè haurien de demanar perdó, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, l’actual papa Francesc, els pot refrescar la memòria una miqueta.
En el llibre entrevista del cardenal Bergoglio amb Abraham Skorka, titulat “Sobre el cielo y la tierra” (Editorial Debate, 2010), Bergoglio afirma en relació a la conquesta que van fer els espanyols a Amèrica: “De la mateixa manera que s’assenyalen els abusos dels espanyols (perquè evidentment vingueren per fer negoci per aquestes terres, a endur-se’n l’or), també en l’època de la conquesta hi hagué hòmens d’Església que es dedicaren a la predicació, a l’ajuda, com fra Bartolomé de las Casas, defensor dels indis enfront dels excessos dels conqueridors” (El Pregó, abril 2019). L’actual papa Francesc denuncia d’aquesta manera l’espoli que els conqueridors van fer a Amèrica, “perquè evidentment vingueren per fer negoci….a endur-se’n l’or”. Però l’arrogància i l’altivesa dels governants espanyols, els d’abans i els d’ara, així com la seua ceguesa, que fa que només vegen la “grandesa” i les “gestes” dels conqueridors, els impedeix reconèixer, com ha fet el president alemany, els errors i els abusos dels qui van participar en el “descobriment” d’Amèrica.
Encara com no ha dit res l’actual ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, tot i que en vàrem tindre prou amb ell quan ara fa un any, tot comentant l’extermini dels indígenes americans per part dels EEUU, als segles XVIII i XIX, va dir que “l’únic que havien fet era matar quatre indis”. Com Espanya durant el “descubrimiento”. I amb tot, a diferència del president alemany, els polítics espanyols, del PSOE, PP i Cs, no creuen que hagen de demanar perdó per res.
Demanar perdó, amb valentia, humilitat i fermesa i assumir responsabilitats, ens fa més humans, ja que ens ajuda a posar-nos en la pell dels qui sofreixen i a evitar més casos de violència contra els pobles o contra les persones. Però Espanya, que no sap i no vol reconèixer els seus errors a Amèrica, encara els disfressa com la gran “gesta”, l’esdeveniment més gran del món. Així ho digué Vargas Llosa: “El descubrimiento es el hecho más importante de la historia”. I s’ho creuen!
I amb tot, com va dir el cardenal Bergoglio, els espanyols “vingueren per fer negoci….a endur-se’n l’or”, amb els abusos coneguts i per conèixer.
