CN | Josep Miquel Bausset
Aquest podria ser l’eix central dels discursos que el papa Francesc ha adreçat als jóvens, a Lisboa, en el marc de la XXXVII Jornada Mundial de la Joventut, que ha tingut lloc a la capital de Portugal del 2 al 6 d’aquest mes d’agost.
Lluny de presentar una Església només per als “perfectes” i per als “purs”, el papa insistí en els seus discursos en mostrar una Església per a tots, oberta als justos i als pecadors, a exemple de la paràbola dels convidats al Regne de Déu: “Ix de pressa per les places i els carrers de la ciutat, i fes entrar ací els pobres, esguerrats, cecs i coixos” (Lc 14:21). El papa, en transmetre el seu somni d’una Església per a tothom, segur que, també, tenia en el pensament la paràbola del propietari que eixí de bon matí a llogar treballadors per a la seua vinya (Mt 20:1-7). Així ha de ser l’Església: acollidora, independentment de l’hora o del moment que els hòmens i les dones en posen en camí cap a Déu, un Déu que no fa diferències, sinó que “fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos” (Mt 5:45). Per això el papa digué als jóvens: “L’Església vos estima a tots, tal com sou”.
Va ser el dijous 3 d’agost, davant milers de jóvens aplegats al parc Eduard VII, quan el papa expressà el seu “somni d’una Església per a tothom” i no una Església “duana”, que impedeix el pas als “imperfectes” o als “pecadors”, com digué Francesc als bisbes, capellans, consagrats, seminaristes i agents de pastoral. El papa, en el seu somni d’una Església oberta i acollidora, també deuria estar pensant en les paraules de Sant Joan XXIII, quan deia que l’Església no hauria de ser com un “museu arqueològic”, bonic i valuós, sí, però mort, sinó que hauria de ser una Església viva, com una font d’aigua al mig del poble (també en paraules del papa bo), que calma la set dels assedegats.
El papa, com ha dit altres vegades, no vol una Església dels “purs”, tancada en ella mateixa, emmurallada i aïllada del món, sinó una Església capaç de eixir a les perifèries i capaç d’acollir justos i injustos, i no com defensa el sector més conservador i més immobilista de la Cúria i dels moviments ultracatòlics, que desitjarien una Església només per als “purs”, tancada en ella mateixa, com una fortalesa. Una Església que els sectors conservadors demanen que es defense, ja que veuen enemics pertot arreu. I és que, com va dir el papa, “som la comunitat dels cridats, no dels millors, dels convocats, comunitat de germans i germanes, fills i filles del mateix Pare”. A l’Església, com digué el papa “hi ha lloc per a tothom, també per al qui s’equivoca, per al qui cau, per a aquell que li costa” caminar, degut als impediments i obstacles que posen els “puristes”, aquells que volen una Església emmurallada i a la defensiva. Pel contrari el papa anhela una Església oberta i acollidora, a imatge del que Jesús deia en el seu discurs de comiat: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots” (Jo 14:2). I a l’Església també hi ha lloc per a tots!
El papa recordava als centenars de milers de jóvens aplegats a Lisboa, que “l’Església és, i ho ha de ser cada vegada més, la casa on hi ressone la crida de Déu, que s’adreça a nosaltres pel nostre nom”, ja que “per a ell, no ets un número”. I per això, “Déu ens crida precisament en les nostres pors, en els nostres tancaments i soledats”.
I és també per això, que el Déu que ens mostrà el papa, “no assenyala amb el dit” amb una actitud de condemna, sinó que “obre els seus braços. No tanca la porta, no allunya, sinó que atrau”, com Jesús atreia les multituds al seu voltant. Per això el Senyor “no crida als qui se senten capaços, sinó que capacita els qui crida”, com en el cas d’Abraham, que ja ancià i sense descendència, es pensava que tot s’havia acabat per a ell, o com Moisès, tartamut, amb por a presentar-se davant el Faraó, o com Pere i Pau. Com deia el papa, “cap d’ells no era perfecte, però tots connectaren amb el Senyor”. I per això el papa demanava als jóvens que connecten “amb Jesús, amb l’amor, i l’alegria augmentarà”.
Per altra part, el papa alertava els jóvens perquè vagen en compte amb els “llops que s’amaguen darrere de somriures de falsa bondat” i els encoratjava a “no deixar-se enganyar per les il·lusions del virtual, amb una felicitat que prometen i que són coses supèrflues que ens deixen buits per dins”. Com deia el papa, “hi ha una felicitat que Jesús ha preparat per a vosaltres i que no passa per acumular coses, sinó per jugar-se la vida”.
El papa, que es reuní i escoltà les víctimes d’abusos sexuals, a les quals demanà perdó per les agressions que van patir per membres del clergat, recordà als jóvens que “necessitem saber que Déu és a prop, que espera un xicotet signe del cor per omplir les nostres vides de meravella” .
El mateix dia 3, a la Universitat Catòlica de Lisboa, el papa també demanà als jóvens universitaris que siguen capaços de substituir “les pors, per somnis”, per tal de “mostrar la bellesa alegre i radical de l’Evangeli”. I de nou, el papa remarcà que “el cristianisme no es pot plantejar com una fortalesa envoltada de murs, que alça els seus baluards enfront del món”.
El papa, en aquesta Jornada Mundial de la Joventut, demanà als jóvens que incorporen a les seues vides els dos verbs que caracteritzen els qui esdevenen pelegrins i apòstols: “buscar i arriscar”. Perquè només si busquem i arrisquem, serem “protagonistes d’una nova coreografia, que col·loque en el centre la persona humana”. Per això encoratjà els jóvens a ser “coreògrafs de la dansa de la vida” i “no administradors de pors, sinó emprenedors de somnis”, com a cristians “convençuts i convincents”.
El papa, que digué que a l’Església “la contribució femenina és indispensable”, remarcà la importància de “la cura de la creació” i la urgència de fomentar “la cultura de l’encontre” i “l’hospitalitat”.
Tant de bo que els jóvens que s’han trobat amb el papa en aquesta XXXVII Jornada Mundial de la Joventut, hagen tornat als seus llocs d’origen convençuts del que han compartit, del que han vist i sentit, per ser testimonis de l’Evangeli i missatgers d’esperança. Així, aquests jóvens que han renovat l’encontre amb Jesús aquests dies a Lisboa, s’esforcen a construir una Església, com vol el bisbe de Roma, que siga una llar oberta a tothom, bons i dolents. Una Església acollidora, amable i afable, allunyada de condemnes, judicis i exclusions. Una Església que, com digué el papa, estima els jóvens “tal com sou”. Una Església fidel al Vaticà II, en diàleg amb el món modern i fidel a Jesús. Una Església humil i pobra, creient i creïble, ja que només així serà capaç d’anunciar la Bona Nova del Regne, amb alegria i amb esperança.
