- PUBLICITAT -

 

El pròxim dimarts 8 d’octubre de 2019 es realitzarà una xerrada al 2n pis de l’Obrera a les 19.30 h a càrrec de Rafael Roca (UV), anomenada ‘El poble valencià i el record de Jaume I (1876-1908)’

La xerrada inclosa a la programació al voltant del 9 d’Octubre.

Seguint la línia dels últims anys, l’Ajuntament de Castelló ha programat una xerrada per a divulgar i conèixer la història de les valencianes i els valencians des de la Conquesta de València per les tropes catalanoaragoneses de Jaume I.

En l’actualitat el 9 d’octubre es considerada la diada de les valencianes i els valencians, i una de les festes més lligades a la identitat valenciana, però sempre ha sigut així? Des de quan les valencianes i els valencians reivindiquen la figura de Jaume I? Des de quan el celebrem? Per a resoldre algunes d’aquestes preguntes i plantejar-ne moltes més, l’Ajuntament de Castelló ha convidat Rafael Roca, filòleg i professor de la Universitat de València que ens ha preparat una xerrada on reflexionarem al voltant de la recuperació contemporània de Jaume I.

El poble valencià i el record de Jaume I (1876-1908)

El rei Jaume I «el Conqueridor» és, en l’actualitat, un personatge històric àmpliament admirat i estimat pel poble valencià. Però no sempre ha sigut així, ja que, a finals del segle XVIII, la seua memòria va quedar pràcticament diluïda a favor de la d’altres heroics històrics, com ara el Cid Campeador. D’aquesta manera, el procés de recuperació del record de Jaume I com a símbol i senyal identitari del poble valencià se situa en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX; i, més concretament, en tres fites culturals que varen estar encapçalades pels protagonistes del moviment de la Renaixença: la commemoració del VIé centenari de la mort del Conqueridor, que se celebrà a la ciutat de València en juliol de 1876; la visita que una quinzena d’escriptors i artistes realitzaren en maig de 1882 al Monestir de Poblet, on fou enterrat; i la commemoració del VIIé centenari del seu naixement, que es commemorà a València en 1908.

Rafael Roca – foto UV

Rafael Roca és professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Així mateix, és membre de la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Historiador de la literatura, ha centrat l’interés de les seues investigacions en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres, cal destacar: Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente (IAM, 2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (Bromera, 2004), Poesies valencianes de Constantí Llombart (AVL, 2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (PUV, 2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, La Renaixença i la Ruta del Cister (Cossetània, 2008), El valencianisme de la Renaixença (Bromera, 2011) –premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911) (Denes, 2011), Obra Valenciana Completa (AVL, 2013) de Teodor Llorente i El sol de nostra glòria (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, 2018) –premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez (2018). És també el secretari de redacció de les publicacions periòdiques especialitzades Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, de la Universitat de València, i Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.

Ajuntament de Castelló

- PUBLICITAT -