Publicat en Levante-EMV, pàgina ‘Panorama’, en “Qüestió de llengua”, 19 de desembre de 2022.
Fa dos dilluns comentava positivament l’acord anunciat per les conselleres d’Administració Pública i d’Educació sobre el requisit lingüístic per a l’accés a l’administració de la Generalitat. També em referia, positivament, al projecte de Decret d’homologacions dels estudis de valencià del sistema educatiu de la Direcció General de Política Lingüística, amb una crítica sobre la no retroactivitat en la convalidació del nivell C1 (antic Mitjà) de valencià.
Però també apuntava l’excessiva dificultat dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) per a l’obtenció dels certificats de valencià, cosa que fomenta un cert rebuig al valencià.
Justament a mitjans de la setmana passada he pogut vore la informació individual de notes de dos xiques i un xic, expedides per la JQCV, una, de l’examen de C2, els altres dos de C1.
La nota de cada un/una és de 5,7, 5,4 i 5,4. No aptes, per tant, per no arribar a 6. En els tres casos es tracta de tres jóvens que han fet els estudis obligatoris i postobligatoris en valencià, i elles, els estudis universitaris també en esta llengua. Els i les responsables del tipus d’exàmens de la JQCV i d’altres instàncies argumenten que a eixes proves es presenta molta gent a «provar», sense molt de nivell i preparació, però traure una nota per damunt de 5, com els casos esmentats, és tindre nivell per a no suspendre. Els exàmens de la JQCV, a banda de difícils, tenen com a model ideal de correcció allò que ningú diu. La distància entre eixe ideal postís i la parla valenciana és massa llarga i el resultat ha sigut (i encara és) suspensos en abundància. No és normal ni entenedor que jóvens que són o han sigut estudiants amb bones notes en totes les etapes i en totes les assignatures educatives suspenguen el valencià C1 i C2 (Mitjà i Superior) dos, tres i quatre vegades, com les citades al principi.
El nou decret d’homologacions pal·liarà, en part, els efectes suspenedors i desanimadors dels mencionats exàmens, i més si s’aplica la retroactivitat per a l’obtenció del certificat de nivell C1, però hi ha molta gent jove i no tan jove suspesa repetides vegades i ben desmoralitzada. Fa falta que la JQCV canvie els criteris actuals, basats en un valencià elitiste, amputat i ortopèdic, i aplique un criteri d’elaboració i de correccions d’exàmens més fonamentat en la parla real i natural valenciana.
La possibilitat d’obtindre els certificats de prova única deu seguir existint, però la base de l’obtenció dels certificats o títols de coneixements de valencià per al requisit lingüístic deu ser l’ensenyança reglada, com disposa el decret mencionat, o cursos de formació per a funcionaris o futurs funcionaris i, en general, per a la ciutadania interessada.
La dificultat i les complicacions dels exàmens fonamentats en el valencià que l’elitisme denomina «consolidat», no afavorix l’autoestima per esta llengua. I caldria que en la pròxima enquesta es preguntara a jóvens i majors què opinen de les proves que posen i que avaluen els organismes examinadors i avaluadors. I traure conseqüències dels resultats.
