CN | Jose Mena Àlvarez
L’esfinx colibrí, Macroglossum stellatarum (Carolus Linnaeus, 1758) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Spingidae. Viu al sud d’Europa, incloent la Península Ibèrica, nord d’Àfrica i centre d’Àsia, Índia i Indoxina. Rep el nom pel seu vol i forma d’alimentació, que s’assemblen als del col·librí.
L’envergadura de les ales és de 40-45 mm. Les davanteres són marrons amb línies i punts negres i les del darrere ataronjades. L´abdomen és negre i blanc al lateral, amb sedes amb forma de cua d´una au.
És una espècie migratòria, però en general no sobreviu a l’hivern a les regions fredes. Té hàbits diürns com a moltes espècies d’esta família. L’adult s’alimenta de nèctar de plantes de gèneres com Viola, Revetla o Primula. La seua trompa, per lliurar el nèctar, és gairebé de la mateixa longitud que el seu cos i s’estén desenrotllant-se des de la boca, de forma similar a la del camaleó.
Es queden suspeses davant de la flor batent frenèticament les seues ales un ritme de 85 vegades per segon, cosa que provoca un brunzit característic que les delata. Alhora, posseeix uns ulls molt grans proporcionant-li un gran camp de visió en els seus ràpids desplaçaments a una velocitat d’uns 60 km/h.
Aprofitant algunes fotografies de fa un temps, vaig triar dos arxius consecutius d’una seqüència realitzada en un prat a prop del cim del pic Caroig, per recrear una animació de la seua peculiar i interessant manera d’alimentar-se.
