Fa unes setmanes em vaig acostar a la comarca dels Serrans a l’interior de la província de València, per la zona d’Aras de los Olmos i la Yesa, on a la seua regió muntanyenca trobem muntanyes que sobrepassen els 1000 m. d’altitud i tenen una massa forestal immensa de pins i carrasques que s’alternen amb zones de camps de vinya, cereals i ametllers. El riu Túria travessa esta comarca de nord a sud a través de paratges de gran valor natural i paisatgístic. El clima en estos llocs ja molt propers a la província de Terol és de caràcter continental, amb hiverns freds i estius molt suaus.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6367.jpg)
A les zones més altes, desproveïdes de vegetació, conviuen dues espècies d’aus molt singulars, discretes en els seus moviments però cridaneres en el seu plomatge i que vaig tenir la sort de poder-les fotografiar: el roquer rois (Monticola saxatilis) i el roquer solitari o merla brava (Monticola solitarius ).
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6501.jpg)
Els roquers pertanyen a la família dels túrdids, grup on trobem també els cua-rojos, collalbes, tarabilles i tords. Són aus insectívores, que durant la migració també aprofiten els fruits i les baies silvestres. De mida variable, posseeixen becs fins, potes fortes i plomatges variats segons els grups, des del negre de la merla i el cua-roja fins al cromatisme del tord reial o el roquer roig. Tots emeten cants amb melodies elaborades que els distingeixen d’altres famílies.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6731.jpg)
Els roquers són aus d’aspecte similar als estornells, de becs fins i forts, que s’alimenten fonamentalment d’insectes i altres invertebrats, encara que també de mol·luscs, petits rèptils, amfibis i fruits silvestres. Emeten cants melodiosos aflautats. El seu nom popular és degut a la seua preferència per zones rocoses en què se’ls sol trobar alçats, en punts dominants. Tots dos roquers són aus de muntanya sent el roquer roig més procliu a assolir majors altituds que el roquer solitari.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6522.jpg)
Els colors del roquer roig mascle són molt cridaners, amb el cap i espatlles de color gris blavós, pit, ventre i cua vermellosos; les femelles i els exemplars joves tenen tons més marrons i discrets, excepte la cua, similar a la dels mascles. Mesura al voltant de 19 cm. de longitud. Cria en paratges rocosos. A la Comunitat Valenciana és una espècie poc comuna i molt esquiva.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6604.jpg)
En època migratòria se’l pot observar en altres ambients diferents. El roquer vermell és una au migratòria que arriba a la primavera, abandonant el territori a finals d’agost i primeres setmanes de setembre després de l’època de cria.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6808-1.jpg)
El mascle del roquer solitari destaca principalment per mostrar una uniformitat cromàtica i inconfusible de color blau fosc que en bones condicions lumíniques presenta unes brillantors metàl·liques, mentre que les femelles tenen un plomatge molt més apagat i discret, marró fosc a la part de dalt i amb motes blanques al ventre presentant un comportament més tímid.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6584.jpg)
La seua mida és de 22 cm. de longitud, sent un poco més gran que el roquer vermell. El roquer solitari, a diferència del seu cosí el roig, utilitza construccions humanes i fins i tot edificis urbans per construir els seus nius. És resident durant tot l´any amb lleugers desplaçaments en altitud.
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6406.jpg)
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6532.jpg)
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6378.jpg)
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6562.jpg)
![](https://menanat.com/wp-content/uploads/2022/07/DSC6459.jpg)