La constitució dels nous ajuntaments, com ha passat tantes vegades, ha tingut dos pols d’atenció: per una part els pactes per escollir l’alcalde i poder arribar a governar i per l’altra, els sous que els mateixos polítics s’han atorgat.
Pel que fa a l’augment dels sous entre els polítics, segons el Confidencial (17 de juliol de juliol de 2019), el 28% dels alcaldes de les grans ciutats s’han apujat els sous.
Només unes dades: a la Corunya la seua alcaldessa, del PSOE, cobrarà 69.000 euros, un 72,5% més que el seu antecessor.
A Osca, també amb alcalde del PSOE, la primera autoritat municipal cobrarà 50.000 euros, un 42,9% més que el que cobrava l’anterior alcalde.
A Castelló de la Plana, la seua alcaldessa, del PSOE, tindrà un sou de 74.300 euros, un 40,6% més del que va cobrar aquesta regidora quatre anys abans, on també era alcaldessa.
A Sevilla, el seu alcalde cobrarà 84.454 euros, un 33,0% més que el seu antecessor.
A Pilar de la Horadada, la primera autoritat municipal d’aquest poble valencià cobrarà 51.800 euros, un 160% més que fa quatre anys.
A Madrid, l’alcalde del PP cobrarà 106.130 euros i a Barcelona, la seua alcaldessa, d’En Comú Podem, en cobrarà 100.000. També a Bilbao el sou de l’alcalde, del PNB, serà de 99.500 euros i a Ceuta (PP) de 90.475 euros.
Pel que fa a l’alcalde de València, de Compromís, el seu sou serà de 82.602 euros i a Valdemoro (Cs), de 60.000 euros. I així una llarga corrua de polítics i de sous.
Cal dir per endavant que els polítics han de cobrar un sou digne per poder viure, ja que si només pogueren ser alcaldes o concejals els qui tenen un patrimoni personal important (i que per això mateix els permet fer política sense el seu treball anterior), els altres hòmens i dones, que no tenen tants diners com per deixar el seu treball, no podrien dedicar-se a la política.
Però al mateix temps pense que els sous dels alcaldes i dels regidors (i dels diputats a les Corts Valencianes, al Senat i al Congrés) haurien de ser els mateixos que cobraven aquests polítics, abans d’entrar a l’ajuntament.
La política ha de ser un servei als ciutadans i no un mitjà per enriquir-se. I d’això, d’un mitjà per enriquir-se, els valencians sabem què vol dir, davant els polítics empresonats o inculpats per delictes monetaris, ja que en compte de servir la ciutadania d’una manera altruista, han desviant els diners de tots a unes butxaques concretes.
