CN | Jose Mena Àlvarez
Gran part de la població a excepció dels andalusos desconeix que hi ha camaleons a la Península Ibèrica.
Hi han 202 espècies al món, la majoria de les quals s’han descobert en els darrers vint anys. Viuen a Àfrica, la Península Aràbiga, Índia, Madagascar i Ceilan. Tenen la capacitat de canviar de color a voluntat i de capturar les seues preses, exclusivament insectes, disparant amb gran precisió la seua llarguíssima i enganxosa llengua a una velocitat sorprenent, per a continuació empassar-se-la en un vist i no vist.
A la Península Ibèrica viu el camaleó comú o mediterrani Chamaeleo chamaeleon, distribuït pel Nord d’Àfrica, l’Algarve portuguès, Andalusia, Múrcia, Alacant, Malta, Creta, algunes illes gregues, Sud d’Anatòlia, Orient Mitjà, Sicília i Apúlia (Itàlia) ).
Recentment s’ha descobert una població a la Serra de la Falaguera, situada entre les comarques de la Ribera Alta i l’Horta Sud, convertint-se este lloc en el punt més septentrional d’Europa on viu esta espècie. L’estudi ha estat realitzat per Josep Bisbal i recopilat en el seu treball final a Nueva población reproductora de camaleón común, ‘Chamaeleo chamaeleon’, a la Serra de la Falaguera (Sistema Ibérico meridional, Valencia): introducción reciente y colonización de nuevos espacios, publicat al Butlletí de l’Associació Herpentològica Espanyola.
Es desenvolupa en oliverars i tarongers, en pins i xiprers, però també amagat entre el matoll mediterrani, com ara llentiscles, carrasques, romers…
El camaleó és un animal solitari, molt territorial i extremadament agressiu i intolerant amb altres camaleons, excepte a l’època de zel. La seua forma de caçar inclou una extremada lentitud i paciència en els seus moviments, apropant-se inexorablement a la seua presa desprevinguda, fins a trobar-se a tret del seu extraordinari dard. Abans que se n’adone, un llampec viscós haurà convertit en història l’infortunat insecte. Igual que tots els camaleons, el camaleó comú canvia de color, per mimetitzar-se amb l’ambient però també per expressar dades sobre el seu estat anímic, el seu rang, el sexe i l’estat reproductor. És a dir, no només es tracta d’amagar-se, sinó que constitueix un veritable sistema de senyals visuals que proporcionen informació.
Un cop arribat el zel i, després del seguici i la còpula, la femella pon de 4 a 40 ous, unes set o huit setmanes després, en un forat practicat a terra, al costat dels matolls on viu.
Este cap de setmana passat vaig estar per esta serra, on vaig poder albirar una parella de camaleons gràcies als consells d’alguns amics que viuen molt a prop d’estet lloc. És en esta època quan passa l’aparellament i estan especialment sensibles, per la qual cosa vaig intentar molestar-los el més mínim.
Espere que estes imatges puguen servir per donar a conèixer un poc més a este rèptil, un veritable tresor, el qual ara, els valencians tenim la sort de tenir-lo al nostre territori.
Document en PDF de l’estudi realitzat a la Serra de la Falaguera per Josep Bisbal: BisbalChinestaChamaeleochamaeleoncamaleSerraFalagueraValenciacamalen.pdf
