Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Bereber
La paraula bereber fa referència a ‘individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica que ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des del mar Mediterrani fins al sud del Sàhara’. També és el nom de la ‘llengua afroasiàtica parlada pels berebers’. Té el sinònim berber.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a la veu bereber i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat la forma bereber Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Marco, Carmel Navarro, Vicent Ortells, Emili Piera, Roser Barrufet, Francesc X. Llorca i Ricard Pérez Casado, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià:
Berlanguià
L’adjectiu berlanguià fa referència al cineasta valencià Luis García Berlanga o de la seua obra, o que hi té relació; ‘situació esperpèntica, especialment si té un caràcter tragicòmic’, “Té un diàleg molt berlanguià”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha considerat normativa la veu bereber i l’ha inclosa en el Diccionari normatiu valencià.
Han usat l’adjectiu berlanguià Joan Carles Martí, Adolf Beltran, Pura Requena, Lluís Gallent i Josep Lacreu, entre altres.
Cosconelles
La paraula, en forma plural, cosconelles fa referència a ‘sensació nerviosa i espasmòdica experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte i que sol provocar el riure involuntari’, “No em faces cosconelles”, “Té moltes cosconelles”, “No riu ni fent-li cosconelles”. També té els significats de “Buscar les cosconelles (a algú)”, ‘provocar-lo’, “No em busques les cosconelles, que et diré lo que no vols sentir”; “fer cosconelles (a algú, alguna cosa)” és ‘excitar-li el desig o la curiositat’; “fer cosconelles la panxa” és ‘sentir sensació de gana e menjar’; i “tindre males cosconelles” és ‘tindre, algú, mal caràcter’. Té el sinònim cosquerelles.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a la veu cosconelles i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han usat el vocable cosconelles Enric L. Puchol, Francesc Martínez i Martínez, Manel Joan i Arinyó, Ferran Torrent, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Joan Olivares, Isabel-Clara Simó, Sico Fons, Jovi Lozano, Vicent Sanchis, Rafa Gomar, Elvira Andrés, Eugeni S. Reig i Maurici Belmonte, entre altres, com registra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Espentar
El verb espentar significa ‘exercir amb les mans una pressió més o menys brusca i durant un temps més o menys llarg (sobre alguna persona o alguna cosa), per a desplaçar-la del lloc que ocupa’, “Va espentar l’home i el va tirar en terra”; ‘moure o tractar de moure (a algú o alguna cosa) exercint pressió’, “El cotxe s’ha avariat i hem hagut d’espentar-lo”, “El vent espentava l’embarcació”; ‘fer pressió (sobre algú) perquè faça alguna cosa’, “Els seus amics l’espentaren a presentar-se al concurs”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a la forma verbal espentar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té els sinònims espentejar i empentar.
Han emprat la paraula espentar, entre altres, Rafael Altamira, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez, Enric Valor, Emili Casanova, Josep Lacreu, Vicent Usó, Josep Franco, Jordi Colomina, Xavi Sarrià, Josep Palomero, Abelard Saragossà, Joan Olivares, Adela Ruiz Sancho, Josep Franco i Àlan Greus, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Perorata
Una perorata és ‘discurs pedant o inoportú’, “Anem-nos-en, Mari, ja va el pesat de l’alcalde amb les seues perorates de sempre”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al vocable perorata i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té els sinònims espentejar i empentar.
Han emprat la paraula perorata en els seus textos José Escrig, Faust Hernández, Francesc Martínez i Martínez, Miquel Adlert, Francesc Collado, Xavier Casp, Joan Garí, Juli Capilla, Pasqual Mas i Josep Lacreu, entre altres, com mostra el Corpus informatitzat del Valencià.
