Així s’expressava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el míting del PSOE que els socialistes celebraren el diumenge 31 de març a Tarragona. Uns dies abans el Sr. Miquel Iceta, secretari general del PSC, havia dit que si un 65% dels catalans estava a favor de la independència, l’Estat hauria de buscar una eixida al conflicte català. El que no sé és perquè ha de ser un 65% i no un 51%. ¿O és que el referèndum a favor de la OTAN, que convocà el president Felipe González, va tindre el 65% de vots favorables?
Que la independència de Catalunya no es puga assolir perquè els catalans no la volen, només es pot comprovar amb un referèndum. Sense un referèndum on els ciutadans puguen expressar-se lliurement, votant a favor de la independència, en contra, en blanc o amb una abstenció, ningú pot atorgar-se l’opinió majoritària dels catalans. Per tant, dir com ha assegurat el president Pedro Sánchez, que els catalans no volen la independència, és només fum. ¿Com sap el president Sánchez que els catalans no volen la independència si no ens podem expressar? Quan el 80% dels diputats al Parlament de Catalunya estan per un referèndum, ¿per què el president Sánchez no fa cap cas a aquesta majoria qualificada dels polítics catalans i convoca un referèndum? Així sabria si els catalans no volen la independència o sí que la volen.
El Sr. Sánchez hauria de saber que en els països democràtics els problemes se solucionen votant, perquè és només amb els vots emesos lliurement, que es poden resoldre els conflictes. La resta, com deia mon pare, són “bufes de pato”.
Que lluny que queden les resolucions d’aquell PSOE que defensava el dret a l’autodeterminació dels pobles.
I malgrat tot, com ha dit l’abat de Montserrat, el P. Josep Mª Soler en la concessió dels Premis Serra d’Or 2019, el dimarts passat, “No podem deixar-nos temptar pel desànim davant les dificultats”. L’abat de Montserrat ha refermat el compromís del monestir en la defensa de la nostra llengua i del nostre País. I per això el P. Josep Mª Soler ha afegit que “la nostra cultura, i en general la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant esglaons que menen al futur”.
Tot i que recentment el bisbe auxiliar de Valladolid, Luis Argüello García, portantveu i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, ha afirmat que el dret a decidir “no es moralmente legítimo en si mismo”, cal recordar les paraules del papa Francesc el 9 de juliol de 2015 a Santa Cruz de la Sierra, en el II Encontre Mundial dels Moviments Populars. El papa deia: “Sé que busquen un canvi i no només vostès. He comprovat que existeix una espera, un anhel de canvi en tots els pobles del món. He escoltat a Bolívia una frase que m’agrada molt: “Procés de canvi”. Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. No volen ingerències ni ser tutelats. Volen que la seua cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguen respectats”. I el papa Francesc afegia encara: “La pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment en el dret a la independència”.
Seria bo que els bisbes espanyols escoltaren la veu del papa, ja que les seues paraules a Bolívia també són vàlides per a tots els pobles que, pacíficament i democràtica, volen decidir el seu futur.
