El 8 de juny de 1972, hui fa 50 anys, una xiqueta vietnamita, Kim Phuc, va ser protagonista (involuntàriament), d’una impactant foto que va donar la volta al món. Aquella imatge sintetitzava l’horror de la guerra del Vietnam: una xiqueta de 9 anys, despullada, corrent, plorant pel dolor provocat per les cremades de les bombes que els EEUU llançaren per “error” sobre Trang Bang, un menut poble situat al nord de Saigon.
50 anys més tard d’aquell dia fatídic, Kim Phuc participà, l’11 de maig passat, en l’audiència del papa, juntament amb l’autor d’aquella foto, Nick Ut, guanyador d’un premi Pullitzer el 1973 per aquella imatge. Kim Phuc i Nick Ut entregaren al papa Francesc una reproducció d’aquella foto, amb la xiqueta del napalm, en carn viva pel líquid inflamable de les bombes americanes.
Aquella imatge de Kim Phuc, amb la pell cremada, personificava la crueltat de la guerra, que sempre la paga la gent més indefensa, com passa ara amb els ucraïnesos. Aquella foto recorregué el món i la xiqueta del napalm hagué de passar 14 mesos a l’hospital per tractar les cremades provocades pel napalm.
En una entrevista que li van fer el 2015, Kim Phuc recordava que després d’aquell 8 de juny d’ara fa 50 anys, “no podia trobar la pau. Volia desaparèixer. Fins i tot desitjava la mort. Pensava que si moria, no hauria de patir, mental, física i emocionalment”.
Però el que la va salvar, com deia la xiqueta del napalm, va ser “la fe en Déu”. El 1982, deu anys després de l’horror del napalm, Kim Phuc començà a estudiar textos religiosos per tindre una resposta al que li havia passat: “Crec que la meua fe va ser la que m’ajudà a abraçar la meua vida de nou. Vaig resar molt demanat ajuda, perquè volia continuar endavant, casar-me, tindre fills. I quan Déu em va concedir això, a partir d’aquell moment, vaig aprendre a perdonar”. D’aquesta manera, Kim Phuc va fer les paus amb aquella foto, que abans odiava. Criada en una religió politeista, Kim Phuc va descobrir la Bíblia als 19 anys i el 1982 es va convertir al cristianisme.
Posteriorment, Kim Phuc va estudiar medicina i fundà una organització benèfica per ajudar els xiquets que són víctimes de la guerra. Ara Kim Phuc utilitza la foto de fa 50 anys, com un instrument de pau i per això l’ONU la va designar ambaixadora de bona voluntat.
Uns anys després d’aquell fet horrorós, la xiqueta del napalm deia també: “El perdó m’alliberà de l’odi. Encara tinc moltes cicatrius al cos i encara tinc dolors forts, però el meu cor és net. El napalm és molt poderós; però la fe, el perdó i l’amor tenen molt més poder”.
Aquella foto de hui fa 50 anys, és un crit contra la barbàrie de la guerra i un clam a favor de la pau, el diàleg i l’entesa entre pobles, cultures i religions. La crida del papa Francesc demanant la fi de la indústria bèl·lica (amb els diners tacats de sang d’aquells que fan negoci amb la venda d’armes), és més urgent que mai, perquè els hòmens ens reconeguem germans els uns dels altres. I la fe en Déu, com ha dit Kim Phuc, és el camí per una autèntica fraternitat.
