Per Eva Remolina / AMIC
La teoria més creïble és que el parxís va néixer a l’Índia sota el regnat d’Akbar I el Gran, en el segle XVI.
La paraula parxís deriva del terme “pacisi” o “pacis”, el significat del qual és 25, perquè aquest número era el màxim de puntuació que es podia obtenir en llençar unes petxines de mol·lusc que feien en aquell temps la funció dels actuals daus. Altres teories apunten la seva existència a la Xina, durant la dinastia Song, que va governar entre els anys 960 i 1279 dC.
En els seus inicis el joc constava d’un tauler construït de marbre i en forma de creu que es dividia en quatre zones de diferents colors.
Va ser en el s. XVIII, no obstant això, quan s’introdueix a Europa a partir de la colonització de l’Índia per part dels anglesos.
El parxís avui dia és un dels jocs familiars per excel·lència.
Les seves regles són molt fàcils:
En el seu model més tradicional, el tauler es divideix en quatre zones de diferents colors (groc, blau, verd i vermell). Cadascun dels quatre jugadors disposa de quatre fitxes i un dau. Guanya aquell jugador que entri abans a casa seva amb la totalitat de les fitxes. En el seu recorregut al llarg d’un total de 68 caselles, haurà d’evitar ser “menjat”, moment en el qual haurà de tornar amb la seva fitxa al lloc d’inici, mentre el company que li hagi retirat la fitxa, podrà saltar 20 caselles.
A part d’aquesta versió més coneguda, el joc ha anat evolucionant, existint també el parxís de 6 jugadors, així com multitud d’aplicacions en línia que permeten jugar amb altres persones o tu sol competint contra l’ordinador.
Sigui com sigui l’opció triada, la diversió està garantida.
