Hui divendres a les 7 de la vesprada i al trinquet Pelayo, de València, la institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació, presentarà l’obra literària del professor Josep Iborra, un dels grans intel·lectuals que hem tingut al País Valencià. Josep Iborra, gran amic de mon pare, va ser un home bo i un savi compromès amb la defensa de la llengua i la cultura del País Valencià.
L’acte d’aquesta vesprada contarà amb la participació d’Enric Morera, president de les Corts Valencianes, Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, Xavier Serra, escriptor i Enric Iborra, també escriptor i un dels fills del professor homenatjat.
Josep Iborra va nàixer a Benissa el 14 d’octubre de 1929. El 1948 es va traslladar a València per estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va ser doctor en filologia romànica per la Universitat de Valencia, amb la tesi, “Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster”.
Durant la seua estada a València va conèixer Fuster, Ventura i mon pare i publicà a les revistes Verbo, Claustro i Pont Blau. Va ser professor de filosofia a l’institut Maria Enríquez de Gandia, on també va fer classes de valencià als alumnes que, voluntàriament, volien aprendre la nostra llengua i també cursos per a mestres. El 1975 es traslladà a l’institut de Paterna i poc després s’incorporà a l’Institut de Ciències de l’Educació, de la Universitat de València, del qual n’esdevingué director adjunt, organitzant els cursos de reciclatge de valencià per als docents. Posteriorment entrà en el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, fins que es va jubilar.
El professor Iborra, un home d’una gran calidesa humana i d’un tracte amable i exquisit, va ser també un bon crític literari, publicant els seus articles a les revistes Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps i Revista de Catalunya. Va rebre diversos premis, com el de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el de l’Institut Interuniversitari de València o el de la Crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.
El professor Iborra va morir, massa aviat, el 24 de febrer de 2011. Casualment aquell dia em trobava jo a l’Alcúdia i amb mon pare vam anar a València a la missa de cos present.
El 30 d’abril passat, a la Fira del Llibre de València, en la presentació del llibre que Edicions 96 ha dedicat a mon pare (amb text de Miquel Puig i il·lustracions de Rafa Martínez), vaig tindre el goig de saludar l’esposa del professor Iborra i el seu fill Joaquim, que em van donar els tres volums que hui es presentaran al trinquet Pelayo.
Amb la presentació de l’obra literària de Josep Iborra (que vaig tindre de professor de francès en primer de batxillerat), la Institució Alfons el Magnànim fa un acte de justícia, reconeixent l’intel·lectual valencià que sempre va treballar per la nostra llengua i la nostra cultura. Per això enguany la Generalitat del País Valencià li hauria de concedir l’Alta Distinció al professor Iborra, per així honorar un dels homenots mes il·lustres que hem tingut al nostre país.
