Aquest és un dels aforismes més coneguts de Joan Fuster. L’escriptor de Sueca, del qual enguany celebrem el centenari del seu naixement, deia també en un altre aforisme seu: “Un bon llibre sempre és una provocació”.
Tant l’un com l’altre d’aquests dos aforismes, defineixen molt bé el llibre: “Bausset: 101 any de compromís amb el Poble”, una obra que va ser presentada a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia el dijous 28 i a la Fira del Llibre de València, el dissabte 30.
Publicat per Edicions 96, una editorial amb més de vint anys d’existència, aquest llibre de Miquel Puig, amb il·lustracions de Rafa Martínez, ens presenta uns retalls de la vida de mon pare.
El text de Miquel Puig, tan bell i les il·lustracions, tan boniques, de Rafa Martínez, ens mostren el Bausset infant que, en primera persona ens narra algunes etapes de la seua vida i els seus somnis de xiquet, que pensa com serà el seu futur i el del País Valencià, que ell tant va estimar.
Home actiu i combatiu fins a la seua mort, amic dels seus amics, fidel al País i a la llengua, l’home “subterrani”, nascut a Paiporta el 19 d’agost de 1910, però alcudià de cor, va ser definit així pel seu bon amic Joan Fuster: “Bausset és un personatge “subterrani” dels més admirables del País Valencià i jo en done fe. Ningú no sap qui és, però jo sí” (Qué y dónde, 1984).
Tant Miquel Puig, amb el seu text, com Rafa Martínez, amb les seues il·lustracions, han fet un retrat fidel i fidedigne de qui va ser i de com va viure mon pare.
L’aposta d’Edicions 96 per aquesta obra, amb l’amiga Dolors Pedrós i Pau Àlvarez, presents a la presentació del llibre a l’Alcúdia, és, com va dir Fuster en l’aforisme que dóna títol a aquest article, continuar vivint. I és que la memòria col·lectiva, que ens fa recordar els qui ja ens han deixat, com mon pare, que va morir el 3 de juny de 2012, ens ajuda a fer-lo més present en la nostra vida i en la història del País Valencià.
Edicions 96, una editorial nascuda al caliu de l’escola en valencià, ens ofereix unes boniques i acurades col·leccions de literatura infantil i juvenil, i de poesia i també unes molt interessants col·leccions d’assaig, literatura per a adults i àlbums il·lustrats.
També l’ajuntament de l’Alcúdia, que, en els orígens del llibre va acollir amb il·lusió el projecte de Miquel Puig i d’Edicions 96, amb l’alcalde Andreu Salom, l’anterior regidora d’Educació, Oreto Trescolí i l’actual regidora, Rosa Martínez, han volgut fer arribar aquesta obra als xiquets i les xiquetes de primària i de primer i segon d’ESO de l’Alcúdia, perquè coneguen, amb aquest llibre tan entranyable, l’home “subterrani”, el fill predilecte de l’Alcúdia, el farmacèutic, el químic, el mestre, el cronista de la Pilota, el periodista de Levante, l’home compromès, fins a la seua mort, amb la llengua i la cultura del País Valencià. I és que mon pare, home actiu i combatiu, un home amb una gran dignitat, mai no es va deixar xafar, ni va permetre que humiliaren els seus somnis de llibertat i de democràcia. L’home que va creure en la utopia. Però per fer-la realitat amb el seu treball discret, anònim, modest i “subterrani”.
La presentació d’un llibre sempre és una aposta per la cultura i per la llibertat, perquè els llibres ens fan lliures. Però també és una ocasió per retrobar amics que, en el meu cas feia anys que no veia, com Joanjo Puertos i Lola, la seua dona, Francesc Jover i Joan Puchalt (“el d’Albal”, com li deia mon pare), tots dos de la tertúlia dels dilluns al Micalet, Pilar, de Turballos, els tres ex-alcaldes de l’Alcúdia (Celio Crespo, Francesc Signes i Robert Martínez), Josep Millo i la seua esposa, Mª Carmen Barbarroja, Mª Rosa Diranzo, alumna de mon pare, Agustí Machí, Manolo Boix i la seua esposa, Anna Chornet, Teresa Benavent i el seu espòs, Vicent Torrent (del grup Al Tall), Toni Montes, Josep Pasqual Pons (“Torró”), Moisès Vizcaino (de la Veu del País Valencià), la dona i un fill de l’estimat professor Josep Iborra, Vicent Boscà, director de Saó, Lluís de Manuel i la seua dona Mª Jesús, Tere Oltra, professora meua a la facultat de Biologia, Xavier Pardo, company meu a la Universitat i la seua dona Pilar i la dona d’Antoni Ferrando entre molts altres. També vaig poder saludar la periodista Amàlia Garrigós, que no coneixia i Alexandre Sanfrancisco i la seua esposa.
En aquesta bonica col·lecció d’Edicions 96, com vam recordar a la presentació del llibre, mon pare té companys entranyables, com Joan Fuster o Didín Puig i molts altres hòmens i dones que han treballat per la vertebració del País Valencià i pel seu redreçament nacional.
Com ha escrit Oreto Trescolí, la regidora d’Educació que va acollir la idea de Miquel Puig, aquest llibre, és “un relat il·lustrat, càlid, amè i exquisit, per a preservar la memòria d’un home bo, d’un savi compromès i de sòlids principis, que va decidir, no només fer anys, sinó saber viure’ls estimant i aprenent, com fan tots els bon mestres”.
Miquel Puig conclou la seua obra (referint-se a mon pare), dient: “Sempre guardarem el seu exemple en la nostra memòria, per la seua contribució a la conformació de la nostra identitat com a poble i com a país”. I és que, com deia Fuster, “llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint”. D’aquesta manera (deu anys després de la seua mort), mon pare continua vivint en el record i en l’estimació de moltes persones, gràcies a aquest llibre de Miquel Puig i de Rafa Martínez, que Edicions 96, amb tanta cura, ha publicat.
