CN | Jose Mena Àlvarez
La forma cònica dels capirots dels caputxins evoca un acostament del penitent al cel, interpretat per molts cristians com a lloc de salvació. Este valor simbòlic és anàleg al que tenen els xiprers, arbres de copa punxeguda, als cementiris cristians, que apropen el difunt al cel, lloc on segons algunes creences es desenvolupa la vida després de la mort.
Per a la cultura americana, el més representatiu dels caputxins és la seua curiosa caputxa, una mena d’antifaç que recorda les usades pels grups dels Ku Klux Klan, però el veritable origen d’esta peça data dels temps de la Inquisició espanyola.
Els caputxins, també anomenats penitents, són un element molt important de la Setmana Santa a Espanya, on abillats amb el capirot o caputxa, la capa, la sotana, amb insígnies, escapularis i altres accessoris com a ciris o estendards propis de la seua confraria o germanor, acompanyen les diferents imatges portades en andes que processionen pels carrers dels nostres pobles i ciutats, al ritme d’una música lenta, solemne, que envolta l’espectador en un escenari màgic.
Alguns, per alguna promesa que han realitzat, fan el recorregut amb els peus descalços o arrossegant cadenes que tenen subjectes als turmells.
Cal no oblidar que, dins de la Setmana Santa de qualsevol racó d’Espanya, s’estableixen diferenciacions entre les confraries dels penitents; així, tenim els penitents amb creu, que són els que, com el seu nom indiquen, porten una creu penitencial , els penitents amb insígnies, encarregats de portar les vares amb la insígnia identificativa de la seua germandat, i finalment, els penitents de fila, que són els que realitzen el recorregut processional portant un ciri o espelma encès.
DIVENDRES 15. PROCESSÓ DEL SANT SOTERRAMENT
