Sandra Bernabeu Borja, (Xàtiva, 1989 és doctora en Història Medieval per la Universitat de València. Ha participat en el procés d’estudi de la toponímia de Castelló (Ribera Alta) amb l’Informe sobre la tradició històrica i lingüística de la denominació de Castelló, una recerca que ha sigut utilitzada jurídicament per a defensar la toponímia actual d’aquesta localitat, Castelló, que ha arribat a identificar-se fins amb onze noms diferents. Parlem amb ella sobre els orígens d’aquest conflicte toponímic.
-Com a doctora en Història Medieval, li ha tocat dedicar-se a la història de la toponímia de Castelló (Ribera Alta). Ha sigut vocacional o excepcional?
-Ha sigut excepcional. Jo no em dedique a la toponímia, sinó a fer recerca sobre les relacions sociopolítiques entre les elits valencianes i la monarquia dels Trastàmara. A mi, aquest tema de la toponímia m’ha tocat perquè treballe fonts històriques relacionades amb el govern municipal. Per això, des del Departament d’Història Medieval de la UV, es va considerar que jo era la persona idònia per estudiar-ho. També perquè conec la problemàtica: soc de Senyera, un poble situat al costat de Castelló.
-Ha viscut en persona el conflicte toponímic de Castelló en persona, per tant?
-Sí, perquè he anat a l’escola de Castelló, ma mare també és d’allà i, per tant, m’agafa molt a prop. També he de dir que vaig nàixer el 1989 i va ser als noranta quan més problemàtica hi va haver. Jo era molt xicoteta. Sé que és un tema que generava conflictivitat. Hui potser no tant, però sabem que és un tema que enfadava la gent. En tot cas, jo he treballat aquesta qüestió des d’una perspectiva documental i històrica.
-Com?
-Documentant des de quan es va distingir el poble com «Castelló», acreditant com ha anat canviant la vila d’estatut jurídic –perquè no sempre ha sigut una vila… continuar llegint
