Unes cabres com les del Castellet, que han arribat recentment, és possible que siguen més cautes, i que es deixen veure amb menys facilitat.
Si volem anar a veure-les, quina és la millor manera de trobar-les?
A veure, a les zones on ja estan establertes durant bastant de temps, i són relativament abundants, les cabres munteses no són animals tímids, especialment els mascles, que es deixen veure amb certa facilitat. En primer lloc, són principalment diürns, fet que facilita la seua observació, i per altra part, si estan a zones escarpades per les quals poden desplaçar-se amb extraordinària habilitat, tendeixen a mantenir una distància prudencial que els garatisca una fugida a temps sense haver d’ocultar-se sistemàticament.
Ara bé, el seu color les confon perfectament amb l’ambient, i moltes vegades les podem tindre al davant i no adonar-nos-en.
Tot açò en condicions normals, on ja porten uns anys vivint i criant varies generacions. En el cas d’unes cabres com les del Castellet, que han arribat recentment, és possible que siguen més cautes, i que es deixen veure amb menys facilitat.
També és possible que igual que han arribat al Castellet, passen de llarg continuant amb el seu camí, o que tornen cap enrere, cap a l’oest. Al cap i a la fi, no és una espècie territorial, igual que venen se’n van, i de la mateixa manera tornaran al seu aire, com a bones cabres que són.
De tota manera, encara que no les veiem sí que podem trobar proves de si han estat per la zona recentment o no. Els excrements són cilíndrics, curts, i acabats en punta per un dels extrems, de color verd molt fosc. Si estan frescos, els recobreix una capa mucosa i brillant. A la nostra zona, podrien ser confosos amb excrements d’altres animals, principalment d’alguna llebre o algun ramat d’ovelles. En el cas de la llebre, són més arrodonits, sense la punteta característica, i amb restes visibles de fibres vegetals. En el cas de l’ovella, la cosa es complica, però amb un poc de pràctica es distingeix, ja que són un poc més arrodonits, i solen estar escampats per tot arreu (els ramats domèstics són molt més nombrosos, i els animals solen anar molt més pegats uns a altres), amb multitud d’empremtes que delataran que per allí ha passat un ramat d’ovelles.
Les empremtes per sí soles també poden ser una bona indicació de la presència de cabres a la zona. Es poden identificar com dues marques allargades, estretes i paral·leles, que corresponen a les dos peüngles que formen el ‘peu’ de l’animal.
En aquest cas, podrien confondre’s amb les marques d’altres ungulats de la zona, com són el ‘javalí’, o de nou, l’ovella. Per a diferenciar-les correctament, ens hem d’assegurar que les marques de les peüngles siguen convexes a la part de fora i còncaves a la part de dins (típic d’ungulats rupícoles), mentre que l’ovella presenta unes marques molt més rectes, i el ‘javalí’ té empremtes molt més quadrades i normalment convexes per les dos bandes (també pot marcar les guardes posteriors).
T’agradaria afegir alguna cosa per a concloure?
Simplement agrair a aquesta casa la invitació de contribuir amb aquesta entrevista. La fauna salvatge és un tema que atrau moltes persones, naturalistes o no, i per aquesta raó sol ser un camp (com molts altres) que dóna lloc a múltiples opinions, converses i debats. Aquestes disputes no estan de més, però des del meu punt de vista em crida l’atenció la falta d’informació científica i contrastada que, en molts casos, pot llançar un poc de llum a certes discussions infundades.
En general, degut als canvis polítics i culturals iniciats al segle passat, i sobretot en les últimes dècades, moltes espècies de fauna salvatge han vist un augment impressionant de les seues poblacions, tant en nombre com en expansió. A les nostres terres només s’han de comprovar les dades respecte al porc senglar, la blanca, la llúdriga, moltes espècies d’aus rapaces, o, en aquest cas, la cabra muntesa, i a altres llocs de la península passa amb el cérvol, el cabirol o el llop, per donar alguns exemples. Aquests canvis, molt positius per a algunes persones, però amb implicacions negatives per a d’altres, s’haurien d’abordar amb rigorositat, basant-se en informació cientifico-tècnica per a aplicar mesures de gestió amb coneixement de causa i objectius concrets que deriven de les necessitats socials i ambientals de l’entorn, i no obeint a barreres administratives o derives polítiques, com actualment ocorre. Els animals no entenen de límits administratius ni de canvis de govern.
Amb açò vull dir dues coses: la primera és que actualment disposem del coneixement necessari per a resoldre gran part dels problemes relacionats amb la biodiversitat i la fauna salvatge, tant en termes de conservació d’espècies en perill, com de gestió d’espècies conflictives. I en segon lloc, fer patent que per a aquelles qüestions que encara no sabem com respondre, disposem de les ferramentes per a trobar les respostes apropiades mitjançant la investigació.
Només falta la determinació per portar a terme la primera part, i el coratge per atrevir-se a conèixer la segona.
Res més, un plaer respondre a les vostres preguntes, espere poder contribuir amb més coses en el futur.
Picant ací podeu veure totes les fotos de les cabres del Castellet realitzades per Valerià Beneto i Joanjo Puertos.
Redacció CN
Noticies relacionades:
Cabres del Castellet (i III): cautes i difícils de veure
Cabres al Castellet II
Cabres al Castellet, que s’ establisquen depèn de nosaltres!
Cabres al Castellet
