CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Assorrar
El verb assorrar té el sentit de ‘posar arena o un altre material pesat (a una embarcació o a un carro) per donar-li estabilitat’, ‘afermar (una cosa) carregant-la de pes’, ‘submergir-se, una cosa, en algun líquid, anant al fons’, ‘formar-se sediment en el fons d’un líquid, posant-se, assolant-se, les partícules sòlides, la part més pesada que estava en suspensió’, ‘enterbolir-se, quedar mig estamordit, per la pesantor del cap’, ‘mostrar una actitud excessivament calmosa i passiva’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha considerat assorrar una paraula normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV,
Han emprat assorrar, en textos seus, Martí Domínguez i Barberà, Josep Lozano, Enric Cardona i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com consigna el Corpus Informatitzat del Valencià.
Ensaladilla russa
Ensaladilla russa és ‘plat elaborat amb creïlla, ou bollit, tonyina i diverses verdures cuites i tallades a trossos menuts, adobat generalment amb salsa maionesa’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha considerada una denominació normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. La té arreplegada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu).
Han emprat el nom ensaladilla russa, en obres seues, Rafa Gomar i Andreu Escrivà, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Recapacitar
El verb recapacitar té el significat de ‘reflexionar, especialment sobre els actes propis’, “Cal que tots recapacitem sobre el que ha passat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha considerat una veu normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat el verb recapacitar, en textos seus, Leopold Ignasi Planells, Francesc Almela i Vives, Miquel Adlert, Xavier Casp, Ferran Torrent, Ramon Guillem, Josep Palomero, Adela Ruiz Sancho, Joan Pla, Fina Bellver i Lourdes Bohigues, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Remenejar
El verb remenejar significa ‘remoure, remenar o moure d’una banda a l’altra contínuament’, ‘remoure o remenar els diferents ingredients d’una barreja per a que es mesclen bé’, ‘retraure una qüestió insistentment’, “Tira més sal i remeneja bé la sopa”, “Dus la baralla, jo remenejaré les cartes ara”, “No es troba bé, es remeneja molt en el sofà”, “Deixem-ho estar, no remenegem més eixe tema”.
Remenejar és un verb usual en el parlar valencià, apartat normativament durant molts anys, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha considerat un vocable normatiu i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià, encara que remet a remenar, forma també valencianocatalana, més emprada acadèmicament i literàriament. Remenejar el tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb remenejar en textos seus José Escrig, Francesc Martínez i Martínez, Vicent Blasco Ibáñez, Abel Soler, Joaquim Martí Mestre, Marisa Villalba i Felip Bens, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Xorrada
La veu xorrada significa ‘acció o efecte de xorrar.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha considerada una paraula normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari català-valencià-balear.
