El major premi al qual pot optar una banda de música és guanyar la Secció d´Honor del CIBM de la ciutat de València, per aconseguir-ho, cal una forta preparació i una gran motivació, enfrontar-se lleialment als millors ja és un premi, aconseguir-ho deu ser una glòria.
Som d’una generació que no hem conegut, més que per referències, instal·lades en la memòria col·lectiva que la nostra banda el va aconseguir en diverses ocasions, però amb el Mestre Fayos, el Mestre Ayllón, tots dos professaven la mateixa creença musical, formar músics per treballar amb ells, i una vegada treballant, només queda que més treballar, i donar molt del que es posseeix, del temps lliure, dels amics, noviis, novies, família…per entregar-lo a l’assaig, la preparació…ningú ha dit que serà fàcil, però el camí ja el coneixem…
Som d’una generació que sabem quan d’injustos són alguns jurats, però no ens devem confiar ni llepar-nos les nafres que ja estan més que cicatritzades, el músic sap i millor que ningú, qui és qui ha de guanyar una volta tots escoltats, però, no, no ens devem confiar, el veredicte el dóna un jurat, i farà el que voldrà però el vertaderament important és estar a gust, conforme amb un mateix, si anem en este sentiment de segur que es podrà expressar la formació rebuda, l’entusiasme sincer, l’entrega total d’uns músics fent el que més els agrada fer, tocar, fer sonar l’instrument, compartir, complementar, reforçar acompanyant o solejant…sou i sereu eixe dia més que mai, el mascaró de proa d’eixa nau que és la Societat Musical, no caldran motivacions antigues, tretes dels vells baguls florits amb olor a naftalina, no hi ha més motivació que la personal, i fondre-la amb el de la cadira del costat i una vegada conscients, deixar-se dur, confiar en la Mestra… i llavors si… s’és un cos…no sols els qui estareu a l’escenari, sinó la banda jove, i l’Orquestra , i la Banda sènior i tots els educands i mestres de l’escola, això és el que ens ha de motivar, aixó és tot el que representeu.
Som d’una generació que pensem que presentar-se a un Certamen sense haver-lo treballat, millor és no presentar-se, però enganyar-se motivant-se per antics i rovellats contenciosos sense més base que xafarderies sense cap justificació, com que no ens mourà, ens presentem, perquè optem a tot, no serà fàcil, però aconseguir-se… treballant, es pot.
Crec que és la primera vegada en la historia del CIBM que se saben les característiques del guanyador abans del Certamen, Poble de menys de 15000 habitants, eminentment agrícola, diuen que som un poble molt aficionat a la música i a l’estar travessat el seu terme pel riu Xúquer pertany a la comarca de la Ribera Alta…i el seu nom és… La resposta el 21 de Juliol del 2019.
Valerià Benetó
