“Si les deixem tranquil·les, gaudint de la seua presència amb uns prismàtics i mantenint una distància prudencial (cosa de la que ja s’encarregaran elles amb l’agilitat que les caracteritza), potser es queden amb nosaltres”.
Està ja més que confirmat que hi ha cabres al Castellet, com si d’una llegenda es tractara, havia estat en tema de conversació, alguns les havien vist, hi ha qui les ha fotografiat, però ningú ho podia assegurar, personal d’aquesta redacció, alertats per un veí del poble van observar durant un bon grapat de temps, les evolucions normals, d’una població menuda, però jove i activa, enclavada a la nostra serra més estimada, faltava el document gràfic que constatarà la presència del dits nous habitadors del nostre terme.
Immediatament la redacció de CN es va posar en contacte amb el biòleg castelloner Jordi Martinez Guijosa el qual amablement ens va il·lustrar al respecte d’aquest peculiar animal, reproduirem íntegrament la conversa en diferents entregues. Jordi Martínez Guijosa és llicenciat en Ciències Biològiques per la UV, Màster universitari en Gestió de Fauna Salvatge per la UM i Màster universitari en Investigació Bàsica i Aplicada en recursos Cinegètics per la UCLM.
Ha participat en diversos projectes, estudiant l’isard pirinenc en col·laboració del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB i l’isard alpí a traves de la Universitat de Torí. També ha treballat com a tècnic d’ajuda a la investigació al Parc Nacional de Doñana, dedicant-se a la captura i marcatge d’ungulats per a l’estudi de relacions interespecífiques. En els darrers anys, ha dedicat la seua vida a la epidemiologia de fauna salvatge, al desenvolupament de noves ferramentes per a la gestió d’ungulats, i al disseny de protocols per al control de les interaccions entre els animals silvestres i la ramaderia extensiva, recorrent la geografia espanyola per a aprendre de les tècniques ramaderes de cada indret i la seua relació amb la fauna. Actualment treballa a l’IREC, un Institut d’Investigació dedicat a l’estudi de la fauna salvatge
Estem davant un fet extraordinari, o açò és el més normal del món?
És natural que aquestes cabres hagen arribat fins aquí, ja que l’espècie està en expansió, però, des del meu punt de vista, totes les castelloneres i castelloners deurien d’estar d’enhorabona. Ha arribat al nostre poble una de les espècies més emblemàtiques de la fauna ibèrica, la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica), i ha triat ni més ni menys que el Castellet com a residència a Castelló. Un símbol a sobre d’un altre símbol.
D’on provenen aquestes cabres?
Al parèixer, es tracta d’un ramat composat per mascles joves i femelles, que molt probablement han arribat fins aquí des de la població situada a la Vall de Cofrents, que, travessant la Canal de Navarrés, ja havia aplegat fins la nostra comarca entrant per Tous i Sumacàrcer. No obstant, encara no s’havien observat tan a l’est a l’altura de la conca del Xúquer. Aquestes cabres són la punta de llança de l’expansió de l’espècie cap a les costes valencianes.
És un efecte passatger o vénen a colonitzar?
Només el temps ho dirà. Si les deixem tranquil·les, gaudint de la seua presència amb uns prismàtics i mantenint una distància prudencial (cosa de la que ja s’encarregaran elles amb l’agilitat que les caracteritza), potser es queden amb nosaltres, i en uns pocs mesos podrem comprovar si alguna de les femelles està gestant. Si es així, per a finals de primavera és possible que puguem veure els primers cabrits salvatges nascuts a Castelló des de fa un parell de segles, com a mínim.
Van haver cabres a Castelló anteriorment?
Encara que no hi ha fites històriques concretes del poble, és ben conegut que les diferents subespècies d’aquesta espècie han sigut abundants a tota la península al llarg del temps, així que sí, efectivament hi havien. No obstant, durant el segle XIX van ser perseguides intensament per la seua carn, disminuint les seues poblacions i relegant-les a un grapat de serralades ibèriques. Durant aquesta època desaparegué la subespècie oriental (Capra pyrenaica lusitanica), i deixà la cabra salvatge dels pirineus, anomenada herc (Capra pyrenaica pyrenaica) en nombres tan baixos que a pesar dels grans esforços de recuperació que es feren a finals del segle passat, finalment es va extingir. Ara mateix queden dues subespècies a la península, una pròpia del Massís Central (Capra pyrenaica victoriae) i l’altra que habita al llarg de l’arc de serralades mediterrànies (Capra pyrenaica hispanica), i que afortunadament estan gaudint d’una rotunda recuperació i expansió de les seues poblacions durant les últimes dècades.
Abans de establir-se, quin número de caps seria el convenient per a una muntanya com el Castellet?
En primer lloc, dir que és molt poc probable que es queden relegades només al Castellet. El tamany dels ramats varia en funció de l’època de l’any. Acaben d’eixir del període de zel on els animals s’agrupen més, a partir d’ara es dispersaran i se separaran per sexes, preferint els ramats de femelles amb cries zones més protegides, i els mascles possiblement proven a moure’s a nous indrets. Tenint en compte que segurament han arribat fins aquí per Santa Anna, és possible que alguns tornen cap enrere i altres s’aventuren cap a la Font Amarga i Les Salines. Al cap i a la fi tots aquests indrets estan connectats.
Serà possible la convivència amb elles? Són perilloses? Que hem de fer en cas de coincidir amb elles?
Gaudir-les, ni més ni menys. No són perilloses, i encara que en llocs on se les deixa tranquil·les poden arribar a tolerar distàncies bastants curtes, són animals salvatges, i per tant, prudents i recelosos respecte a possibles amenaces.
El que si hem de tenir en compte és que poden veure’s atretes per certs cultius, especialment per parcel·les d’hortalisses que circumden les zones on habiten. Però res que un petit tancat no puga resoldre. A més, el porc senglar (més abundant que la cabra, encara que més difícil de veure pels seus hàbits nocturns) és molt més voraç en aquest sentit, i més difícil d’aturar.
També s’hauria de tindre en compte el seu possible efecte sobre el nostre endemisme més important, l’ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum). Recomane una monitorització d’aquesta població de cabres, un anàlisi tècnic sobre el potencial impacte sobre nostres paratges naturals, i el disseny d’unes mesures preventives adients en cas que pogueren representar un risc per a l’endemisme. De tota manera, tampoc ens alarmem. La serra mediterrània i les cabres han conviscut durant molt de temps, i moltes espècies vegetals solen veure’s afavorides per la presència de rumiants, cal saber si l’ensopeguera és una d’elles.
Concloent, la convivència amb la cabra salvatge sol ser còmoda i plaent. A més a més, és ineludible, així que és cosa nostra tractar els petits problemes que puguen sorgir amb sentit comú i eficàcia, i si és amb previsió, millor que millor.
Continuarà…
Redacció CN
Cabres del Castellet (i III): cautes i difícils de veure
Cabres al Castellet II
Cabres al Castellet, que s’ establisquen depèn de nosaltres!
Cabres al Castellet
