AIGUA EN CISTELLA
Les temptacions… de l’amor. Perquè després d’haver llegit i comentat entre totes i tots el conjunt de relats que constitueixen l’obra d’Anna Lis hem arribat a la conclusió, que les vertaderes temptacions, aquelles a les que és difícil resistir-se, són les que deriven de l’amor, en totes les seues formes. Per això no pots sinó estar d’acord amb l’autora que «les autèntiques temptacions han de ser irresistibles». I ho són també perquè, com hem vist a l’obra, les temptacions, moltes vegades, són una mostra d’amor que s’enfronta a un altra forma d’amor. I, per tant, alguna forma d’amor hi perd.
Del següent llibre que anem a llegir podem dir que és ja un clàssic. És segur que alguns de vosaltres ja l’heu llegit, però, sens dubte, com a clàssic que és, paga la pena fer una nova lectura. I com tots els clàssics a cada lectura es produeix una nova relació amb el contingut del llibre que no és mai el mateix que quan el vam llegir la vegada anterior, i més si ja fa un temps que el vam llegir.
Parle d’Aigua en cistella de Carme Miquel. En este llibre uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’esta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l’exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en seran protagonistes. En esta obra, que ha estat guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 1998, la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d’una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra*.
I ja sabeu, «amor d’amo, aigua en cistella»
Per obtenir un exemplar del llibre tan sols heu de passar per la biblioteca. Llegir un llibre que ha esdevingut un clàssic sempre paga la pena.
Ens veiem el proper 25 de novembre, darrer dijous de mes. A les 7 de la vesprada.
Us esperem. Fins ben aviat.
* De la contraportada de la novel·la.
Pep Beltran