CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Cita (com a citació, menció)
La paraula cita significa, en primer lloc, ‘acció d’assenyalar dia, hora i lloc, per vore’s’ i parlar dos o més persones’, “El president del club i jo hem concertat una cita”. Eixa accepció l’arrepleguen tots els diccionaris, però també té el sentit de ‘menció, citació’, “Va fer una cita de fra Antoni Canals”, “Eixa cita és de Constantí Llombart”. Eixe sentit de cita l’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la veu cita com a ‘menció, citació’ Lluís Meseguer, Lourdes Toledo, Josep Franco i Giner, Josep Palomero, Xavier Aliaga, Clara Giner, Tomàs Escuder, Josep Lacreu, Jaume Fàbrega i Neus Navarro, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Decimonònic/a
El terme decimonònic significa ‘del segle XIX o que hi té relació’, “El juí amb jurats era un dels objectius del liberalisme decimonònic”, “Les idees romàntiques i les del liberalisme són decimonòniques”. Té el sinònim huitcentiste/a. També significa antiquat, ‘propi de temps antics, passat d’ús o de moda’, “Tenia uns costums decimonònics, passats d’època”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este terme en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Han usat la veu decimonònic en els seus textos Miquel Adlert, Alfons Cucó, Josep Vicent Marqués, Eduard Mira, Damià Mollà, Ferran Torrent, Brauli Montoya, Josep Lluís Sirera, Emili Selfa, Joanjo Garcia, Vicent Escrivà, Rosa Castelló i Adolf Beltran, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Desembarc
El vocable desembarc significa ‘acció de desembarcar’, “El desembarc de Normandia ha sigut i és molt famós”. La normativa antiga sempre fixava la forma desembarcament, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable desembarc en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una forma normativa. Han usat esta paraula en els seus textos Joaquim Garcia Girona, Lluís Guarner, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Francesc Almela i Vives, Enric Valor, Enric Cardona i Josep Piera, entre altre, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Pònting
El neologisme pònting és un fals anglicisme, que significa ‘pràctica esportiva que consistix a llançar-se des d’un pont, subjectat per una corda lleugerament elàstica que deixa suspés el saltador en l’aire’. “Jo no m’atrevisc a fer pònting, ho trobe perillós, però tu fes el que vullgues”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià i li ha donat caràcter normatiu. També registra la veu pònting el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Pònting és també salt de pont.
Sarro
La paraula sarro té el sentit de ‘substància calcària que s’adherix a l’esmalt de les dents’, que també té el nom de tosca dental, “Després de netejar-se les dents amb pasta i el raspall, ha de glopejar un col·lutori, perquè se li forma massa sarro”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula normativa.
