Xavier Martí i Juan
Ja sabeu que les restriccions que patim a causa de la pandèmia impediran novament la celebració ordinària de les Festes Majors i de Moros i Cristians. Seran unes festes diferents.
No obstant això, l’Ajuntament de Castelló ha volgut que el tradicional llibre de festes no falte a la cita anual amb els seus lectors. En el llarg camí cap a la normalitat postpandèmica s’ha elaborat una publicació que té el format, l’extensió i la qualitat habituals. Certament no hi trobareu les fotos de sultans, capitans, festeres i festers, perquè no n’hi han. En canvi, hem recuperat la secció de la Memòria gràfica i la publicitat. Tenim, per tant, un llibre de festes més o menys normal a pesar de les circumstàncies i, fins i tot, hem pogut introduir-hi alguna novetat.
D’entrada, tenim una coberta dissenyada per Carlos Puertos Badal, guanyador del concurs del cartell de festes de 2021. Després de les salutacions oficials de rigor i del programa d’actes festers, trobareu la part literària, enriquida enguany amb noves firmes i una nova secció.
Les pàgines que dediquem tradicionalment a La nostra gent, la nostra història, van prologades per una reflexió breu del nostre paisà Ramon Sala Garrido en què ens invita a gaudir de la festa amb responsabilitat i a posar l’esperança en la investigació científica, sempre menystinguda en els pressupostos oficials.
Resultat dels últims treballs arqueològics realitzats a la muntanyeta més emblemàtica de Castelló, és l’article de Lydia Castan, Mònica Martí i Guillem Reig, titulat «Treballs topogràfics al Castellet». Ací troben explicació algunes de les preguntes que ens hem fet sempre que hem pujat allí dalt. Els autors ens presenten, per primera vegada, un plànol topogràfic de les restes arqueològiques, i un model tridimensional de la torre circular.
Encara que estem orgullosos de la peculiaritat del nostre campanar i s’ha especulat molt sobre el seu origen, en realitat en sabem ben poc. Però a partir de l’article de l’arqueòleg Miguel Gómez Sahuquillo, «Estudi mural de la torre campanar i dels contraforts de l’església de Castelló», podrem anar eixint de la ignorància. L’autor ha estudiat les marques de pedrapiquer que es troben en els carreus del campanar i dels contraforts de l’església i demostra la supervivència d’estructures gòtiques. Proposa una cronologia de les diverses etapes constructives del temple, de les quals tenim testimoni, per exemple, en la porta principal de l’església.
La doctora Sandra Bernabeu, del poble veí de Senyera, ens presenta alguns fets de la Guerra de la Unió que no s’havien divulgat encara en publicacions locals i són més que curiosos. L’article «Castelló en la Guerra de la Unió (1347- 1348): “Castelló d’Algezira”», ens descobrix un altre topònim «històric» del nostre poble. Però el fet més significatiu és la petició del lloc de Castelló de passar del terme medieval de Xàtiva al terme medieval d’Alzira.
Francesc Beltran, cronista de Benifaió, gran col·leccionista de publicacions de la Ribera, fa ressenya exhaustiva de tres programes de festes de la postguerra dels quals no tenim exemplars ni a l’Arxiu ni a la Biblioteca municipals. Es tracta dels llibrets de 1942, 1948 i 1949. L’article es titula «Les festes de Castelló durant el primer franquisme a través d’uns programes impresos». Per gentilesa de Milagrito Martorell, en podreu vore còpies en PDF en este portal.
L’any 2002 vaig publicar un article en el llibre de festes sobre «Dones de Castelló». El d’enguany, l’he titulat «Més dones de Castelló». És un article miscel·lani que pretén rescatar de l’oblit algunes avantpassades nostres: dones sense cognom, filles i nebodes de capellans, dones propietàries, etc. Acaba amb un petit homenatge a «la hermana Maria». Espere que vos agrade.
El llibre continua amb una secció nova que hem anomenat Castelló vist des de… En un parell de pàgines cada autora, natural de Castelló però resident en un altre lloc, ens conta com veu Castelló des de la distància i en contrast amb el seu lloc de residència: Rosa Anna Albero, des d’Elx; Amparo Avinyó, des d’Itàlia; i Natàlia Server, des dels Estats Units.
Enguany incloem una breu narració històrica de Vicent Ribes: «La capella de la Sang». Com és habitual, recuperem algunes pàgines del llibre de festes de fa mig segle amb algunes fotos. Completa el llibre la secció de Memòria gràfica. En total, 67 pàgines, sense comptar la Guia comercial.
L’edició ha estat coordinada per Raymi Navalon i jo mateix. També m’he encarregat de la correcció d’estil, juntament amb Rubén Galera. Cal destacar també les fotos que il·lustren el llibre. Algunes han estat realitzades pels mateixos autors dels textos i d’altres per Joanjo Puertos.
Llegiu el llibre i conserveu-lo com un tresor, perquè forma part irreemplaçable de les nostres Festes, siguen majors, menors, retallades o diferents.
