Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Bragat
La veu bragat, en general accepció registrada per tots els diccionaris, fa referència a ‘un bou o un altre animal que té l’entrecuix d’un color diferent del de la resta del cos’, ‘es diu de l’animal que té la bragadura de color diferent del restant del cos, especialment es diu dels bous’. En castellà, bragado. També, i arreplegat en la majoria de diccionaris, és ‘au (anas clypeata) d’uns 51 centímetres de llargària, amb un gran bec molt eixamplat en l’extrem, que es localitza en zones humides’. En la parla valenciana, bragat també té el sentit de ‘fort, valent, enèrgic’, ‘persona decidida, que actua amb energia’, “Presumix d’home bragat perquè no té por de res”, “L’alcalde és un home just, decidit i bragat alhora”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià (DNV) en este últim sentit també, i li ha donat caràcter normatiu definitivament a eixa accepció. També el tenen registrat en eixe significat, o aproximat, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Bragat/bragada també té el significat de ‘persona musculosa, fornida’, ‘de complexió robusta i corpulenta’, “Està ben bragat, té una força com un bou”, “La xica està bragadeta, li pega que jugue al rugbi”.
Han emprat l’adjectiu bragat en els seus textos, Enric Valor, Manel Joan Arinyó, Vicent Marçà, Joan Olivares, Manuel Baixauli, Enric Lluch, Carme Miquel, Eduard Mira, Josep Piera, Urbà Lozano, Joaquim Martí Mestre, Maurici Belmonte i Josep Palomero, entre molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Capritxo
La veu capritxo té el sentit de ‘desig arbitrari, generalment passatger i sense motivació aparent, que no es basa en cap raó lògica, i que li ve a algú de manera sobtada’, “Noèlia té molts capritxos, moltes de les coses que fa són ben rares”, “Tinc el capritxo d’anar de vacacions a Líbia”. Té el sinònim capritx i el geosinònim caprici. La forma capritxo és normativa en haver-la registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També significa ‘amor sobtat i passatger’, “Ja sabia jo que el festeig d’Eulogi i Rosalinda era un capritxo d’ell, en tres mesos han partit palletes”, ‘allò que, per les seues qualitats, per les seues virtuts, pot ser objecte d’este desig’, “Volia un capritxo i ja el té. Són pare li ha comprat un altre cotxe”. La forma capritxo la té registrada també el Diccionari català-valencià-balear . Han emprar esta paraula, amb eixa forma, Daniel Martínez Ferrando, Maximilià Thous, Pere Gabriel Alpera, Alfred Sendín, Enric Duran, Enric Valor, Fàtima Agut, Emili Casanova, Josep Lacreu, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina i Francesc Bodí, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Llunt
L’adverbi llunt significa ‘a una distància considerable (en l’espai o en el temps). “Robert i jo estem molt llunt pel que fa a idees polítiques”, “Jo visc llunt del taller a on treballe”, L’escola de la xiqueta no està molt llunt de ma casa”. Té el sinònim lluny. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la forma llunt en el Diccionari normatiu valencià,.amb la marca de col·loquial. Llunt el registren també el Diccionari català-valencià-balear , el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta veu en els seus textos Leopold Ignasi Planells, Jaume Febrer, Josep Bernat i Baldoví, Teodor Llorente, Francesc Palanca i Roca, Eduard Escalante, Constantí Llombard, Salvador Guinot, Francesc Almela i Vives, Maximilià Thous, Rafael Altamira, Enric Duran, Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez i Martínez, Xavier Casp, Miquel Adlert, Carles Salvador, Josep Giner, Lluís Guarner, Manuel Sanchis Guarner, Emili Casanova, Artur Ahuir, Josep Piera, Maria Isabel Guardiola, Joaquim Martí Mestre, Lluís Fornés, Joan Enric Pellicer, Abelard Saragossà, Voro López Verdejo, Felip Bens, Vicent Baydal, Alexandre Ordaz i Jordi Colomina, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Palometa
El vocable palometa té diversos sentits. En primer teme significa ‘insecte volador de l’orde dels lepidòpters. Té el geosinònim papallona. En castellà mariposa. També significa, en l’esport de la natació ‘estil de natació en posició ventral consistent a fer amb els braços un moviment circular cap avant, mentre les cames es mouen juntes amunt i avall’, “La nostra amiga Lina ha guanyat en la prova de 100 metres palometa”.
Entre altres sentits, palometa també té les accepcions de ‘suport amb un ganxo per a penjar la roba’, ’obturador que pot girar al voltant del diàmetre menor i estrangular més o menys el pas del conducte on està situat’. Alguns bolets comestibles també reben el nom de palometa. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter preferent a este vocable en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat el vocable palometa Lluís Galiana, Joaquim Martí Gadea, Josep Bernat i Baldoví, Emili Buïl, Alfred Ayza, Enric Valor, Martí Domínguez, Xavier Casp, Bernat Capó, Eduard Mira, Vicent Ortega, Joaquim González Caturla, Isabel Clara Simó, Miquel Nadal, Alfons Llorenç, Toni Cucarella, Vicent Satorres i Josep Lacreu, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Robo
El vocable robo significa ‘apropiació indeguda, amb violència, amb engany o d’amagat, d’allò que és propietat d’un altre’, ‘acció i efecte de robar’, “Han comés un robo en el casino de la Plaça Major”, “M’han venut un cotxe de segona mà per doble del que val, és un robo”. Té els sinònims robament i robatori. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a la paraula robo registrant-la en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. També es troba registrada en el Diccionari català-valencià-balear i en el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat este vocable en els seus textos Antoni Canals (1396), Melcior Miralles (1435), Joanot Martorell (1490), Pere Antoni Beuter (1538), Joaquim Aierdi (1661), Josep Esplugues (1763), Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Teodor llorente, Joaquim Martí Gadea, Xavier Casp, Emili Casanova, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà i Alexandre Ordaz, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tauleta tàctil
La denominació tauleta tàctil fa referència a ‘dispositiu electrònic amb funcions similars a les d’un ordinador portàtil dotat d’una pantalla tàctil que n’ocupa quasi tota la superfície’. És una adaptació de l’angés tablet. En la majoria de contextos se sol reduir la denominació tauleta tàctil a tauleta. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. La inclou també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat el nom tauleta tàctil Juane Gumbau i Enric Lluch, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
