VESPRES DE SANG | LA MELODIA DEL DESIG al Club de Lectura de Castelló.
La melodia del desig, com ja vam dir a l’article passat, és novel·la històrica en majúscules, i en això vam coincidir tots els membres del Club a la passada sessió. Si vaig dir que la ciutat de València era, per a mi, la principal protagonista del llibre, en això van estar d’acord mols lectors a la reunió. Alguns ja havien llegit el llibre amb anterioritat però, van incidir, la relectura no va ser tediosa, ans al contrari, els va permetre centrar-se en detalls que els havien passat a la primera lectura, el que va enriquir la mirada d’aquells que l’havíem llegida per primera vegada. Totes i tots vam coincidir que ens presentava una València desconeguda però propera, fabulosa, no en va era la ciutat més important de la Corona d’Aragó, amb les seues llums i les seues ombres, i tremendament atractiva. Com també ho són els seus personatges, especialment Genís i Magdalena, que intenten passar per damunt dels prejudicis de l’època, tot i ser conscients de l’impossible del seu intent.
I després d’una novel·la històrica, una història novel·lada. I utilitze este concepte perquè la propera lectura és un llibre basats en fets reals.
«L’estiu de l’any 1801 es van produir revoltes i motins de protesta contra els drets feudals arreu de les comarques valencianes. En aquell mes d’agost, Felip Alfonso, propietari otosí i autèntic capo de la màfia local i comarcal, promogué una d’aquestes revoltes contra el marqués de sant Josep, senyor de la baronia d’Otos, durant el qual fou assaltat el palau marquesal. Unes setmanes més tard, el mateix Felip organitzava una falsa revolta a Llocnou de Fenollet, de la qual tenia intenció de traure’n un bon profit, cosa que finalment aconseguí. Aquesta història i la de Vicent Monzó, un modest traginer otosí que havia perdut la seua núvia uns anys abans en els terribles “successos de la porquejada”, s’expliquen en la novel·la “Vespres de Sang”, guanyadora del “Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira” de 1999. El seu autor, Joan Olivares, es documentà en els processos que es conserven en l’ “Archivo Histórico Nacional” de Madrid, descoberts pels anys setanta pel treball del jove investigador i en l’actualitat Catedràtic de la Universitat de València Manuel Ardit i Lucas.
La família Olivares és la propietària de “Ca les Senyoretes” des de l’estiu del 2005, vora sis anys després que es publicara la mencionada novel·la. En el procés de neteja de la casa, en un dels armaris de la casa va aparéixer un feix de documents perfectament conservat que contenia les escriptures de propietat i altres papers familiars des de l’any 1720 fins al 1980.
De l’estudi d’aquests documents, es deduí que el 1800 el propietari era un tal Felip Alfonso, que des de bon principi semblava que podia ser el de “Vespres de Sang”. La confirmació definitiva la donà un document notarial en que s’anomenava el seu apoderat Josep Sanchis, alies “el Gralla”. Personatge que també apareixia en els papers descoberts per Manuel Ardit.
Entre els documents trobat també hi havia el del dot de l’esposa de Felip, del 1776, on s’hi esmenten, entre moltes altres coses, un llit anomenat “Camon” i un guardarropa. Aquests dos mobles s’han pogut localitzar entre els que encara es conservaven a la casa.
El Camon és un llit pintat amb pa d’or i amb una escena religiosa en el capçal. Aquest llit sempre s’havia anomenat el “camot” a la família sense que ningú no en sabera el motiu. Sembla que aquest era el nom genèric d’aquesta espècie de llit. Quant a la seua autenticitat i antiguitat han estat confirmades per antiquaris experts.
El guardarropa resultà ser un bagul de grans dimensions que també ha estat catalogat per experts com a un moble del s. XVIII.
El capçal del llit, en perfecte estat de conservació, decora una de les parets de la sala d’estar de Ca les Senyoretes, i el bagul forma part del mobiliari d’un dels menjadors.» (1)
Amb aquest llibre acaben el curs. Tornarem a setembre i esperem que la situació de la pandèmia haja superat la fase més difícil. Per això us animem a estar pendents i incorporar-vos al proper curs a aquest engrescador projecte que han posat en marxa l’ajuntament i l’institut. Us esperem.
(1) Extret de «http://www.ruralotos.com/vespres-de-sang/»
Pep Beltran
Club de Lectura de Castelló