Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Alquitranar
Alquitranar és ‘cobrir amb una capa d’alquitrà, especialment a fi de conferir impermeabilitat o cohesionar un material granular’, “Alquitranar una carretera, un carrer”. Té el sinònim quitranar. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la forma alquitranar en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb alquitranar José Escrig y Martínez, Enric Cardona i Josep Palomero, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Biombo
Un biombo és ‘moble format per una o diverses làmines rectangulars col·locades verticalment i unides per mitjà de frontisses, que s’utilitza per a protegir de l’aire o per a establir una separació en una habitació’, “Prova’t la roba darrere del biombo”, “Els testimonis han declarat protegits per un biombo, que els separava dels acusats”. Les veus paravent, mampara en són sinònims. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el terme biombo en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula biombo Alfred Sancuis i Joan Vicenç Sanz Sancho, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Bolo
El vocable bolo té diverses accepcions. Pot significar ‘pedra redona’, “Eixe bolo és pedra de riu”, ‘persona curta d’enteniment o desmanotada’, “Quico té molt poca traça per a tot, és un bolo total”. També designa un bolet, ‘fong’ (hongo, en castellà), així com el ‘tumor carnós que es forma en la dacsa’, “La dacsa està plena de bolos, les espigues que en tinguen, no les arrepleguem”. En l’àmbit artístic, un bolo és ‘representació teatral, actuació musical, que es fa fora de temporada’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la paraula bolo, en eixos sentits i en el de joc de boletes en el Diccionari normatiu valencià. També registren esta paraula, amb algun o amb tots els significats descrits el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb l’aclariment ‘ús general’ i l’advertiment ‘no recollit al DIEC’, registra el terme bolo com a ‘actuació puntual de cantants o altres artistes fora de temporada o en una població diferent del seu lloc habitual d’activitat. També habitual en l’àmbit esportiu’.
Han usat la paraula bolo Constantí Llombart, Lluís Cebrian, Vicent Pla Mompó, Batiste Conca, Joaquim Martí Mestre, Felip Gumbau, Lucrècia de Borja i Bairén i Jaume Fàbrega, com consta el Corpus Informatitzat del Valencià.
Mostós
L’adjectiu mostós/mostosa significa ‘que comença a estar brut’, “El torcamans està tot mostós, tira’l a llavar”, “La taula està tota mostosa, a vore si aneu a espai de no embrutar tant”, ‘viscós, apegalós’, “La cuina està tota mostosa, apegalosa, caldrà netejar-la bé”. També té el significat ‘que dona most en quantitat considerable’, ‘abundant en most’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el sentit de ‘brut, viscós, apegalós’ de l’adjectiu mostós en el Diccionari normatiu valencià. També el registren, en el mateix significat, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula mostós Josep Maria Cabrera, Joaquim Amo, Enric Valor, Vicent Borràs, Pasqual Alapont, Esperança Camps, Santiago Forné, Eduard Mira, Teresa Broseta i Toni Cucarella, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Pegatina
Etiqueta autoadhesiva que porta impresa propaganda, i que sol utilitzar-se amb fins publicitaris o reivindicatius. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el vocable pegatina en el Diccionari normatiu valencià. També el registra el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable pegatina Josep Lluís Seguí i Vicent Borràs, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Quantiós/osa
L’adjectiu quantiós fa referència a ‘abundant, que es dona en grans quantitats’, “La inversió econòmica ha sigut quantiosa”, “El gasto ha sigut quantiós”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat l’adjectiu quantiós en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, arreplega este adjectiu, amb l’aclariment ‘ús general’ i l’advertiment ‘no recollit al DIEC’. Han emprat l’adjectiu quantiós Constantí Llombart, José E. Galiana, Enric Valor, Josep Antoni Fluixà, Francesc Pons Fuster, Eladi Mainar, Robert Llopis, Daniel Berrocal, Jovi Lozano i Paco Esteve, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
