És així com el Grup de Seglars i de Rectors del Dissabte encapçala el seu manifest amb motiu del 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià. I és que l’Església Valenciana, o millor dit, el clergat valencià, continua menyspreant, arraconant i ignorant la nostra llengua a la litúrgia.
Amb el 9 d’Octubre i la conquesta de València pel rei Jaume I, com diu aquest valent manifest, els valencians “nasquérem a una forma distinta d’entendre la vida”. I per això, “un dels botons de mostra més distintius ha estat i és el valencià, llengua que ens agermana amb els nostres veïns i les nostres veïnes del nord i de l’est insular”.
Al llarg de la història, la nostra llengua ha sofert discriminació i menyspreu, sobretot en “els dos daltabaixos més desgraciats”, que foren “el Decret de Nova Planta de 1707 i, recentment, la llarga nit franquista”.
Érem molts els cristians valencians que van viure amb goig el Concili Vaticà II i la seua aposta per la llengua del poble, a la litúrgia. Però al País Valencià la jerarquia va optar pel castellà, anul·lant i eliminant qualsevol forma de restituir el valencià a l’Església. I així vam passar del “Dominus vobiscum” al “Señor esté con vosotros” i no al “Senyor siga amb vosaltres” com hauria d’haver estat.
Per això el Grup de Seglars i de Rectors del Dissabte, “com a membres de l’Església de València, hem de lamentar la nul·la predisposició que té aquesta institució envers el valencià”, ja que “de totes les institucions significatives del País Valencià, l’Església és la més refractària” a la nostra llengua.
El Grup de Seglars i de Rectors del Dissabte demanen als “responsables d’aquesta desvalencianització” que “siguen conscients del que això comporta”, ja que “una Església que ignora el valencià, està afavorint que molta gent valenciana ignore l’Església i el que ella significa”.
Com molts pensem, l’Església Valenciana comet “un greu pecat de manca d’inculturació” en rebutjar la nostra llengua. Per això el Grup de Seglars i de Rectors del Dissabte “conviden els responsables eclesiàstics, perquè revertesquen radicalment aquesta situació i propicien l’edició al valencià dels llibres litúrgics i dels catecismes”, que tants i tants cristians demanem.
Al mateix temps, aquest manifest creu, com és lògic, que és “imprescindible la formació i la competència lingüística dels candidats al ministeri sacerdotal, així com el reciclatge general del clergat”, per tal que després els preveres no puguen posar l’excusa que no han après valencià als seminaris, per així no fer la missa en la nostra llengua.
El manifest acaba recordant als nostres bisbes i al Poble de Déu, que el País Valencià és “un país que té un història, una cultura i una llengua que hem de conèixer, respectar, valorar i servir”, cosa que, encara hui, en ple segle XXI, no fa la jerarquia valenciana. Per això el Grup de Seglars i Rectors del Dissabte demana “convertir el 9 d’Octubre en una data d’inflexió, per tal que la llengua del poble valencià esdevinga llengua eclesiàstica”.
Aquest manifest denuncia profèticament l’anomalia que significa que als valencians se’ns prohibeix celebrar la nostra fe en la nostra llengua. Un fet que no passa a cap país del món, amb la qual cosa podem dir que l’Església Valenciana està contra el valencià, conculcant d’aquesta manera l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
