Hui 10 d’agost s’acompleixen 800 anys de la fundació de l’Orde de la Mercè. Va ser el 10 d’agost de 1218 quan Pere Nolasc, amb la protecció del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou, davant l’altar de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, va fundar un Orde nou i innovador, basat en la redempció dels captius. I és que en plena reconquesta, hi havia milers de cristians empresonats pels musulmans.
Uns anys abans, el 1203, Pere Nolasc, un mercader sensible al sofriment dels qui patien esclavatge, va anar a València (encara en poder de l’Islam) i rescatà 300 captius cristians. Va ser Nolasc mateix qui una nit, acampat al Puig, a vora mateix de València, va comprendre que la Mare de Déu li demanava que fundara un Orde per rescatar els captius.
Per alliberar aquestes persones segrestats per la moreria, Nolasc es va gastar tots els diners que tenia i per tal de poder rescatar més cristians i així poder retornar-los la llibertat i la dignitat, amb altres hòmens aconseguí més diners per tornar a terres de moros i negociar més redempcions. Pere Nolasc, amb els seus companys, començà una obra de gran envergadura: a les esglésies crearen confraries per recollir “l’almoina dels captius” i així fer noves redempcions. D’aquesta manera és com va nàixer l’Obra de la Mercè, un Orde per rescatar captius.
Cal recordar que aquesta devoció a la Mare de Déu de la Mercè va nàixer a principis del segle XIII, quan enmig de la prosperitat de l’expansió de la Corona d’Aragó hi havia encara molt de dolor i de desesperació. I és que de tant, en tant es veien pels carrers de Barcelona hòmens arribats de terres de moros que havien estat capturats en una batalla, en una ràtzia fronterera o bé en accions de pirateria. Si els captius eren rics, el seu rescat era fàcil. Altres vegades hi havia un intercanvi entre cristians i musulmans i en altres casos els rescatats ho eren gràcies a donatius recollits amb aquesta finalitat. Però allò evident era la presència de captius en terres de moros.
Segons la tradició, la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218, la Mare de Déu s’aparegué per separat a Pere Nolasc, al dominic Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per confiar-los la missió de fundar un Orde per a redimir captius. D’aquesta manera els mercedaris van vore en Santa Maria l’autèntica fundadora de l’Orde, que al principi va estar format per laics, que es comprometien a cuidar els indigents i els captius que tornaven de les terres dels moros i no tenien on anar.
Així, el 10 d’agost de 1218 a la catedral de Barcelona i en presència del rei Conqueridor es creà l’Orde de la Mercè, que tindria per missió la redempció de captius. Nolasc i els seus amics van prendre l’hàbit blanc, amb un escut format per una creu blanca i les quatre barres de la Corona Catalano-Aragonesa.
El carisma de l’Orde de la Mercè era la redempció dels captius i per això els frares mercedaris feien un quart vot de disponibilitat a quedar captius, en cas que els diners pel rescat no fóra suficient i fins i tot a morir en lloc dels captius. L’Orde de la Mercè arribà a alliberar 80000 esclaus.
El nom “Mercè” no vol dir gràcia o favor, sinó sobretot misericòrdia i compassió pels qui pateixen. Per això l’Orde de la Mercè, ahir i hui, indica l’acció misericordiosa per alliberar del sofriment els qui estaven esclavitzats. Per això l’Orde de la Mercè és l’acció d’alliberar els encadenats que hi ha al nostre món, creant llibertat i retornant la dignitat als qui estaven captius.
L’Orde de la Mercè és un clam de llibertat a favor dels més desvalguts i una aposta per l’home, per ajudar-lo en la seua debilitat. I també un exemple dels qui donen la vida pels altres, des de l’amor.
Aquest any se celebra el Jubileu de la Mercè, obert a Sant Pere del Vaticà el 17 de gener passat, per agrair a Déu els huit segles de vida de la família mercedària, present encara hui a Elx, al Puig de Santa Maria, a Castelló de la Plana i a València.
Com ha dit Juan Emilio Lostado, alcalde d’Algar de Palància, en referència als 800 anys de la Mercè, “hem de seguir lluitant i treballant pels nostres valors: respecte, convivència i participació”, trets que trobem en l’Orde fundat per Sant Pere Nolasc.
A finals dels segle XIII hi havia a terres valencianes huit convents mercedaris: València, El Puig, Xàtiva, Àrguines, Dénia, Borriana, Sogorb i Cocentaina, fundat, segons la tradició, pel rei Jaume I el 1248. I també a Oriola, al Ravalet hi havia el convent de la Mercè, al costat de la sèquia d’Almoradí.
L’obra de la Mercè, tant al segle XXI com al XIII, té per missió trencar les cadenes que esclavitzen l’home, per tal d’alliberar-lo de l’opressió i de l’esclavatge. Per això el VIII centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè és un any per agrair a Déu el carisma dels frares mercedaris, que porten la llibertat i la misericòrdia al nostre món. Pere Nolasc es va convertir en l’enviat per la Trinitat per redimir i alliberar els germans marginats, sofrents i privats de llibertat, que necessitaven la misericòrdia de Déu.
