Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Apreci
El vocable apreci té condició normativa en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Significa ‘estima, afecte’, “Tinc molt d’apreci i estima per Josep, però sense arribar a voler-lo. L’amor és una altra cosa”, “Carles i Antoni s’aprecien molt. Sempre han sigut molt bons amics”. Té els sinònims afecte, estimació, estima, valoració, consideració. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-català i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este vocable, entres altres, en les seues obres o articles, Josep Esplugues, Bertomeu Tormo, Vicent Pla Mompó, Alfred Sendín, Gofred Ros, Vicent Gascón Pelegrí, Josep Piera, Ramon Arnau, Rafael Roca i Francesc Martínez Gallego, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Busca, en busca; busca i captura
El substantiu busca té diversos sentits, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat també en el Diccionari normatiu Valencià amb el significat d’‘acció de buscar’, “Ja han acabat la busca del xiquet que havia desaparegut. L’han trobat desnodrit, però viu”, “Miquel va a fer esclata-sangs com si anara a la busca d’un tresor”, “La busca de la veritat era el seu objectiu”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua també ha donat a esta paraula caràcter normatiu en el sentit informàtic, ‘examen, generalment seqüencial, dels elements d’un conjunt de dades a fi de trobar aquells que tenen una propietat determinada’. També pot ser ‘símbol que apareix a la pantalla d’un ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí o de qualsevol altre dispositiu de diàleg’. Altres significats de busca són ‘porció molt menuda d’alguna cosa, volva, bri’, ‘punter per a assenyalar’, ‘agulla, barreta del rellotge i els cronòmetres que assenyala les hores, els minuts o els segons’. Busca, com a ‘acció de buscar’ dona lloc a la locució en busca, que significa ‘buscant, anar a la busca d’alguna persona o cosa’, “El meu iaio emigrà a Barcelona en busca d’una vida millor”, “Es va perdre per la muntanya i tot el poble va eixir en busca d’ell”. En estos sentits, tenen els geosinònims cerca i recerca.
Han emprat el substantiu busca, com a ‘acció de buscar’, o la locució en busca Joan Roís de Corella, Pere Martí, Pere Joan Porcar, Joaquim Aierdi, Teodor Llorente, Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca, Joan Martí Gadea, Rafael Altamira, Vicent Blasco Ibáñez, Miquel Adlert, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Josep Lozano, Josep Franco, Àngel Calpe, Raquel Ricart, Carme Miquel, Pepa Guardiola i Josep Lacreu, com consigna el Corpus Informatitzat del Valencià. L’expressió busca i captura és ‘orde donada per l’autoritat judicial a la governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent’. Registrada en el Diccionari normatiu valencià. Ha sigut usada per Faust Hernández, Ferran Grau i Francesc Gisbert, entre altres, com també constata el Corpus Informatitzat del Valencià. Té l’expressió geosinònima crida i cerca.
Cel·lo
La paraula cel·lo fa referència a ‘cinta adhesiva transparent i flexible, disposada en rotllos, que s’usa per a apegar’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a esta forma i l’ha registrada en el Diccionari normatiu Valencià, “Porta el cel·lo per a apegar bé el paper dels regals”. Tenen també registrat este vocable el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Han emprat esta paraula Àngels Moreno, Esperança Camps, Joan Pla, Felip Gumbau i Isabel Clara Simó, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Coixo
La forma coixo l’ha registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu Valencià. Té, per tant, caràcter normatiu. Té el sinònim coix, i el femení coixa; les dos formes tenen el significat de ‘persona o animal que camina amb dificultat a causa d’algun defecte en les extremitats o perquè li’n falta una, “Es quedà coixo en un accident i li van posar una pròtesi”, “Vas coixo, camines prou malament”, ‘que un moble té una pata més curta que les altres o que li’n falta una’, “El llit es mou massa, està coixo”. Pot tindre sentit figurat “El teu argument es queda coixo”. És una forma documentada des de ben antic. Han emprat esta grafia Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanch (1490), Isabel de Villena, en el Vita Christi (1497), Gaspar Guerau de Montmajor, en Mestres de València (1586), Joaquim Aierdi, en Dietari (1661), l’autor (anònim) de Col·loqui del tio Canari (1800, Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Joaquim Marti Gadea, Manuel Sanchis Guarner, Santiago Bru i Vidal, Miquel Domínguez, Toni Cucarella, Víctor Mansanet, Josep Lacreu, Jordi Colomina, Eugeni S. Reig, Víctor Labrado, Urbà Lozano, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa i Josep Àngel Mas Castells, entre molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Malany
El vocable malany, grafia aglutinada de mal any, té, en primer lloc, el significat de ‘desgràcia, dany, malaurança, adversitat, mala sort’, però també s’usa més en el sentit ‘donar quefer, destorbar, molestar’ aplicat sovint a xiquets, “Ja tenim ací a Xavi, el donador de malany, a molestar-nos”. El vocable malany l’ha inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu Valencià. És, per tant, una paraula normativa. Es troba registrada també en el Diccionari català-valencià-català, en el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i en el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este vocable en les seues obres Jaume March (1371), Pere Joan Porcar (1593), l’autor anònim de la Xàvega dels notaris (1604), Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Vicent Borràs, Vicent Josep Escartí i Enric Lluch, entre altres, com consigna el Corpus Informatitzat del Valencià.
Topetia
Topetia significa ‘antipatia, mania, sentiment de rebuig, de desgrat, cap a una persona o una cosa’, ‘rivalitat o competició entre dos persones’, “Els dos germans sempre s’han tingut topetia”, “Eixos dos artistes sempre han anat de topetia”. Té caràcter normatiu en haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu Valencià. Es troba registrada també en el Diccionari català-valencià-català, en el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i en el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este vocable en les seues obres Constantí Llombart i Urbà Lozano, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
