Un bon amic m’ha passat l’enllaç (només un fragment) del programa de TVE, “¿Quien educa a quien?”, del dilluns 23 de novembre, amb la teua intervenció, Rubén, mentre denunciaves l’anomenada llei Celaá.
Tothom té dret a expressar les seues idees, però sense mentir, una pràctica que cada vegada és més freqüent entre alguns polítics valencians. Em causà estupor i vergonya, que tu, un jove, mentires d’una manera tan evident, quan vas afirmar que “en Cataluña vas a un establecimiento y hablas castellano, y no te atienden”. Això Rubén, saps que és una mentida i les mentides, a més de qualificar els qui les diuen, no afavoreixen en res la convivència. Si a tu, Rubén, t’han contat el que vas dir a TVE, tu has repetit la mentida. I si has estat a Catalunya, has mentit també, perquè saps que és fals el que vas afirmar al programa de TVE. Perquè a les botigues, a les llibreries o als bars i restaurants, t’atenen sense cap problema si parles en castellà. Encara més: molts dels propietaris o dels treballadors d’aquests establiments parlen normalment en castellà. Per això la teua mentida, Rubén, és ben evident.
Però aquesta no va ser l’única mentida que, en aquest programa, digueres, Rubén. Estudiant de Polítiques a la Universitat Carlos III de Madrid, segons dius al teu Twitter, dius també que estaves “orgulloso de haberme criado en una sociedad plural, donde se defendía la lengua, la historia y la cultura valenciana, pero no se menospreciaba la castellana”.
Eres militant de NNGG, cosa totalment respectable. Per això és escandalós que digues, tenint en compte els anys que el PP va governar el País Valencià, que estàs orgullós d’una “sociedad plural, donde se defendía la lengua, la historia y la cultura valenciana”. ¿No recordes els atacs a la unitat de la llengua per part del PP valencià? ¿Així es “defendía la lengua, la historia y la cultura valenciana”?. ¿No recordes, Rubén, el tancament dels repetidors de TV3, perpetrats pel PP valencià per impedir que els valencians, lliurement, poguérem vore una televisió que parla com nosaltres? ¿Vas protestar, Rubén, pel tancament dels repetidors de TV3, per defensar “la lengua valenciana”? ¿No recordes el tancament de Canal 9 per part del PP valencià? ¿Això és defensar “la lengua, la historia y la cultura valenciana”?
Una societat plural, estimat amic, és aquella que valora i estima les seues llengües (et sona l’article 3 de la Constitució espanyola?) i protegeix la més dèbil, com fa Suïssa. ¿És el castellà la llengua més dèbil, Rubén? O és el valencià? Una societat com la valenciana, “plural”, com tu dius, ¿té el mateix nombre de diaris en valencià que en castellà? ¿O les mateixes emissores de ràdio? ¿Quantes n’hi ha en valencià i quantes en castellà? I si vas a una llibreria, ¿quants llibres trobes en valencià i quants en castellà? Parlar de les misses en valencià ja és escandalós, degut a la pràctica inexistència de misses en la llengua de Sant Vicent Ferrer. ¿És plural la societat valenciana, i es defensa “la lengua, la historia y la cultura valenciana”, quan no s’exigeix el requisit lingüístic per al valencià, com sí que s’exigeix per al castellà? ¿És plural la societat valenciana quan en temps del PP es posaven tota mena d’entrebancs i de dificultats a l’ensenyament en valencià i quan es negava la unitat de la nostra llengua? ¿És plural la societat valenciana quan un metge li diu a un pacient: “A mí me habla en castellano”? ¿Es defensa “la lengua, la historia y la cultura valenciana” quan són vulnerats contínuament els drets lingüístics dels valencianoparlants?
Rubén, vas dir també una altra mentida: que la llei Celaá deixa el castellà “en manos de la gente que lo odia”. Segurament un psicoanalista trauria alguna conclusió a la teua frase de deixar el castellà “en manos de la gente que lo odia”. Els qui defensem el valencià, Rubén, ho fem sense odiar cap altra llengua. Curiosament mentre estava escrivint aquest text, han trucat a la porta del monestir. Era una parella castellanoparlant que preguntava per l’hora de la missa. I els he atès amablement.
Rubén, els qui defensem el valencià ho fem perquè és la nostra llengua i a més, perquè és la més desprotegida, la més fràgil. I com hauries de saber, una societat plural ha de protegir la llengua més dèbil. Si quan tingues fills, un d’ells creix amb normalitat, menja bé i no té cap problema de salut i l’altre està delicat i no menja bé, ¿tractaràs els dos fills igual o bé cuidaràs més el fill més dèbil?
A un polític, Rubén, se li exigeix honestedat i veracitat. No és gens ètic anar pel món dient mentides, perquè la mentida és tòxica i el que tu vas fer en aquell programa de televisió va ser intoxicar, enganyant i dient falsedats.
També ha denunciat la llei Celaá el cardenal Cañizares, en la seua Carta del 20 de novembre. Referint-se també (com Rubén Gil) a la llei Celaá, el cardenal Cañizares digué que aquesta llei “disgrega, divide o rompe la Nación Española por las reducciones de la lengua española como lengua vehicular de la enseñanza”. Com m’hauria agradat que el cardenal Cañizares, quan governava el PP al País Valencià, haguera dit que la política de menyspreu d’aquest partit pel valencià, “disgrega, divide o rompe el País Valenciano, por la reducciones de la lengua valenciana como lengua vehicular de la enseñanza”. Però no ho va dir.
El cardenal Cañizares deia en la seua Carta, que la llei Celaá porta a “una cultura única, para todos lo mismo, sin libertad y sin pluralidad enriquecedora, única y la misma”. També m’hauria agradat que el cardenal Cañizares, durant els governs del PP, davant el constant i reiterat atac al valencià que feia aquest partit, haguera dit que la política del PP ens portava a “una cultura única, para todos lo mismo, sin libertad y sin pluralidad enriquecedora, única y la misma”. Però mai no ho va dir.
El cardenal Cañizares deia també en la seua Carta: “Por eso quiero pedir, como ciudadano y como obispo, defensor de los derechos de los que no tienen voz….”. Com m’agradaria que el cardenal Cañizares fóra la veu dels qui no tenim veu a les esglésies (perquè tenim prohibit resar en valencià als temples) i defensara la nostra llengua a la litúrgia, tal com demanava (no ho oblidem) el punt 107 del Plan Diocesano, aprovat en assemblea a la catedral de València.
Mira Rubén, un polític (i tu estudies Ciències Polítiques) ha de dir sempre la veritat i s’ha d’allunyar de les mentides, encara que això li comporte perdre vots. Jesús, a l’Evangeli de Sant Joan, ens diu que la veritat ens fa lliures (Jo 8:32). I per això va denunciar amb duresa la mentida i la hipocresia dels mestres de la llei i dels fariseus.
A més de l’Evangeli de Sant Joan, també l’autor de la primera carta de Sant Joan, blasma els qui tenen “paraules enganyoses”, els qui fan “discursos inflats de no-res” i els qui “s’aparten de les paraules de veritat” (1 Jo 2:18,-19). I és que com diu aquesta carta, “cap mentida no prové de la veritat” (1 Jo 3:21).
Pensa això, si és que vols ser un polític honest i veraç. Perquè si continues mentint, cauràs en l’error i les teues paraules seran tòxiques. I serà una llàstima que la teua vida siga una mentida. A aquest pas t’assemblaràs al diputat a les Corts Valencianes de Cs, Toni Cantó, que com tu, digué que en Catalunya no podia estrenar una obra teatral en castellà, sense adonar-se’n que quan deia això, a Barcelona eren uns quants els teatres que estaven representant obres en castellà. O també t’assemblaràs als líders del PP valencià, quan ens mentien dient-nos que la Fórmula 1 no costaria ni un euro als valencians. O quan els dirigents del mateix partit ens deien que durant la visita del papa Benet XVI a València, les coses es van fer bé i ara hem vist com la Justícia ha condemnat dèneu membres de la Gürtel, entre ells l’antic director de RTVV, Pedro García, que va contactar amb la Gürtel seguint directrius polítiques. I és que els valencians hem pagat set milions per les pantalles i la megafonia de la visita del papa Benet XVI, dels quals, tres milions van anar a parar a les butxaques d’uns pocs (Levante, 25 de novembre de 2020). O encara, quan, malgrat dir-nos que el PP tenia els comptes clars, les sentències dels tribunals de justícia han establert que el PP es va finançar de manera il·legal i que tenia una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial.
Hauries de saber, Rubén, que una persona “quan profereix la mentida, parla del que és seu, perquè és mentider i pare de la mentida” (Jo 8:44). I per últim, recorda a més, que una mentida, encara que siga repetida mil vegades, continua sent una mentida. Com les mentides que tu vas dir al programa de TVE.
