Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Arreplegà
La forma arreplegà és la realització popular i acurtament de la paraula arreplegada. Entre altres, té el sentit de ‘visita que fan els fallers als veïns del barri el diumenge anterior al començament de les Falles per a demanar-los contribucions per a la festa’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu mencionat.
Cremà
La forma cremà és la realització popular i acurtament de la paraula cremada. Entre altres, té el sentit d’‘acte festiu de cremar la falla o la foguera la nit de Sant Josep o de Sant Joan’, “La cremà és l’acte més emocionant de les Falles i de les Fogueres”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu mencionat. Han emprat la forma cremà, amb eixe significat, Enric Soler i Godes, Teresa Broseta, Josep Lacreu, Joan Enric Sifre Montalvà, Josep Lluís Marín, Àlvar Monferrer, Esperança Camps, Empar Marco, Jordi Colomina i molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Flexo
El vocable flexo té el significat de ‘llum, generalment de taula, amb braç flexible o mòbil, que permet concentrar el punt lluminós sobre un espai determinat`, “Necessitem un altre flexo per a llegir en el llit”. Ha sigut acceptat com a paraula normativa per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclòs en el Diccionari normatiu valencià. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ésAdir, el registra com a d’‘ús general, no recollit al DIEC’. Flexo el tenen arreplegat també en les seues pàgines el Salt 4 i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat la paraula flexo, amb eixe significat, entre altres escriptors i lingüistes, Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manel Joan i Arinyó, Vicent Pardo, Manuel Baixauli, Joan Olivares, Pep Castellano, Jordi Colomina, Isabel Garcia Canet, Lliris Picó, Raquel Ricart i Felip Gumbau, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Llum
La paraula llum és considerada de gènere femení en tots els sentits, tal ho ha disposat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i d’eixa manera la prescriu el Diccionari normatiu valencià. Abans d’eixa prescripció, el vocable llum, com a ‘aparell que servix per a fer llum’, ‘dispositiu o senyal lluminosos’, només era normatiu com a masculí, però ara, després de la inclusió en el DNV, també és normatiu en femení, “Encén la llum”, “Deixaré les llums intermitents enceses”, “Para, que el semàfor ja s’ha posat en llum roja”.
Plantà
La forma plantà és la realització popular i acurtament de la paraula plantada. Entre altres, té el sentit d’’acte de plantar les falles de Sant Josep i les fogueres de Sant Joan’, “La festa comença (o començava) la nit de la plantà”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu mencionat. Han emprat la forma plantà, amb eixe significat, Teresa Broseta, Jaume Fàbrega, Josep Lacreu, Àlvar Monferrer, Emili Casanova, Josep Lluís Marín, Lucrècia de Borja i Bairén, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Ret
El nom ret només tenia caràcter normatiu com a ‘bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells’ i com a vocable masculí, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el Diccionari normatiu valencià, l’ha considerat de gènere femení, “Estic en la peluqueria, amb la ret posada al monyo”. També ha fet esta paraula sinònima de xàrcia, en el sentit de ‘malla’, de manera que és usable, normativament, en frases com “Hem vingut massa prompte, encara no han posat la ret a les porteries”, “Pobra trapecista, si no és per la ret, es mata”, “La pilota ha pegat en la ret”; ret en femení, que abans només era paraula masculina.
Sarpada
La paraula sarpada significa ‘colp pegat amb la sarpa’, ‘acció d’agarrar amb la sarpa’, “Han acabat enganxant-se a sarpades”, “En una sarpada ha tret la xiqueta de la séquia i l’ha salvada”. Al seu torn, sarpa té el sentit de ‘part de les extremitats d’un quadrúpede que descansa en terra quan este camina, especialment quan les utilitza com a òrgan de prensió’, ‘mà’ (col·loquial). Sarpada ha sigut admesa en el Diccionari normatiu valencià. Abans l’havien registrada el Diccionari català-valencià balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Ha emprat este vocable, en les seues obres o articles escriptors i lingüistes com a ara Carles Ros, Francesc Mulet, Joaquim Garcia Girona, Vicent Pla Mompó, Teodor Llorente Falcó, Josep Palomero, Rafa Gomar, Francesc Bodí, Toni Cucarella, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre, entre molts altres.
