CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Carabina
La paraula carabina té el significat de ‘fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada’, ‘fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir’. Ha sigut admesa com a normativa, tant per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el Diccionari normatiu valencià, com per l’Institut d’Estudis Catalans, en el Diccionari de la llengua catalana.
Anteriorment a l’admissió normativa de carabina, només tenia eixa condició la forma carrabina, d’ús nul en la parla valenciana. El Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Salt i el diccionari de la RACV tenen també registrada la forma carabina. Han emprat esta paraula i forma escriptors i lingüistes com ara Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner, Joan Gil Albors, Eduard Mira, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre, Emili Casanova i Vicent Baydal, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Dònut
El substantiu dònut ha sigut inclòs, com a vocable normatiu, en el Diccionari normatiu valencià. Es definix com a ‘rotllo de pasta fregida, dolç i blanet, d’origen nord-americà’, “Tots els dies em desdejune amb un café amb llet i dos dònuts”. Es tracta de l’ extensió del nom de la marca comercial Donuts’.
A més del Diccionari normatiu valencià, el té registrat l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Han emprat el vocable dònut en els seus textos Joan Francesc Mira, Josep Franco, Joaquim Biendicho, Maluy Benet, Vicent Chilet i altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Empoderar
Empoderar és un neologisme que significa ‘fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals’. ‘fer poderós o fort un individu o grup social’. Este verb ha sigut arreplegat, com a vocable normatiu, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclòs en el Diccionari normatiu valencià. El registra també l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació i el TERMCAT (Centre de Terminologia catalana).
Fins a l’acceptació normativa dels termes empoderar i empoderament, els significats d’estos els arreplegaven (i seguixen arreplegant-los) les veus apoderar i apoderament. Per a evitar confusions entre les diferents accepcions dels termes apoderar i apoderament, tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ésAdir, com altres organismes, han optat per registrar el vocables empoderar i empoderament.
Sostre de vidre
Amb el nom sostre de vidre es denomina la ‘barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones i els membres de grups minoritzats per a ascendir en la carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat’, “Companyes i companys, hem de trencar el sostre de vidre invisible que no deixa realitzar-nos d’acord amb la nostra capacitat i els nostres mèrits”.
En castellà, techo de cristal. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a sostre de vidre, incloent-lo en els apartats fraseològics de les entrades sostre i vidre del Diccionari normatiu valencià. També el registra l’ésAdir. Maite Coves, Esperança Camps, Empar Marco i Immaculada Cerdà han emprat en alguna de les seues obres o articles eixa expressió.
Templat
L’adjectiu templat-ada és molt propi i genuí de la parla valenciana. Ha sigut arreplegat en les pàgines del Diccionari normatiu valencià. És, per tant, vocable normatiu. Té, almenys, dos significats. Per una banda, té el sentit, com temperat, de ‘suau, ni massa calent ni massa fred’, “Clima templat”, “Temperatures templades”, “Aigua templada”. També, per extensió, en sentit figurat, ‘equilibrat entre un extrem i l’altre’.
“Uns comentaris templats’, “Una decisió templada”, “Una persona de caràcter templat”. Però, a més, en el parlar valencià, té el sentit de ‘ben plantat, ben paregut, atractiu’, ‘valent, animós’ “Les xiques del poble són molt templades”, “El teu fill és ben templat”.
Ha sigut emprat en els seus textos per Joaquim Aierdi, ja en 1661, Francesc Mulet, Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Teodor Llorente, Emili Casanova, Voro López Verdejo, Emili Piera, Ferran Torrent, Toni Cucarella, Manuel Joan i Arinyó i Carme Miquel, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
