A Josep Lluís Bausset als seus cent-deu anys

Jo (encara que hauria de dir nosaltres) vinc d’un silenci antic i molt llarg, però no d’un silenci a l’ús tranquil i beneplàcit, sinó un silenci sorollós, exagerat i imposat, reiteratiu i acovardint, en menys paraules de les que he dit: ‘acollonant’, el més fotut de tot és que era un silenci auto aplicable i amb dosificació d’exagerada en avant.

Que hi havia escletxes per on oposar-se, per on reivindicar, per negar-se a la farsa, i tant (…de gent que va alçant-se, des del fons dels segles…) sí que les hi havia, sí, però costaven de trobar, i si la trobaves pagaves amb el futur, el teu, no amb el de la societat, panxacontenta i descerebrada que ho considerava com oasis plens de llibertat, el que en realitat eren miratges, enganys. No poguérem amb el maligne, va morir al seu llit ple de ‘personalitats’, a saber, el braç incorrupte de Santa Teresa i el ‘Manto del Pilar’. I els més arrimats de la família indecentment venent en exclusiva l’angoixa, real, humana amb profusió de canonades i monitors.

En aquell món irreal, on t’aconsellaven no fer política, brillaven unes poques personalitats, treballadors, mestres, algun artista (cap gran capità) i un d’aquests és al qui volem nomenar, perquè homenatge li l’han fet i li’l faran, els reconeixements ja els té tots amortitzats, i a més, nosaltres no som de grans exaltacions, nosaltres som de nomenar, de seguir el bon exemple i si pot ser de no oblidar, recordar.

I si ens creiem que som valencians, que no tenim altre deure amb el món que mantenir la llengua amb la qual escric i amb la que estic pensant (repassant l’escrit crec que em dec explicar) i no em dol fer-ho, em dol sentir-me pels meus, menyspreat, perquè què és ser valencià i utilitzar la teua llengua? Doncs jo et diré, quasi un privilegi, res de natural, perquè qui em bombardeja diu que hi ha altra llengua (que jo conec i parle) en canvi, ell, la meua no vol ni sentir-la, la vol fer callar, i és que clar, ho diré mig i mig, seriosament i amb ironia tot al  mateix temps, com un fragment de mascletà, per a mi sols és la llengua materna, la llengua vulgar, per a ells, la llengua és un tresor i per a conservar-lo…no s’ha de gastar.

Estic acabant i encara no he dit que el meu escrit està dedicat a una persona, bona, valenta i exemplar però el seu mèrit més gran i pel qual el vull destacar és perquè sobre totes les virtuts que l’adornaven, una va sobreeixir, una va despuntar, una la va portar com a bandera i amb ella vull pregonar: Josep Lluís Bausset i Ciscar, ‘el Maleducat’, si açò fóra un WhatsApp portaria una careta rient i amb llàgrimes de plorar. Maleducat, això li deia el seu company de tertúlia, quan prenien la fresca vora carretera i parava un cotxe i els preguntava en macarrònic castellà:
-Buenas tardes Señores, para ir a Valensia?, i el grup rivalitzava per respondre a la pregunta, i sempre en castellà.

Ell, per la seua banda si responia  ho feia EN VALENCIÀ i els companys li deien:-Bausset, això és de maleducats, per què els contestes en valencià? , si no ho entenen es perdran….

I ell amb sorna responia, “per això, perquè no es perden, perquè una llengua s’aprèn parlant-la, es conserva gastant-la, es dignifica mostrant-la, i damunt vos dic que si parlar en valencià és de maleducats, tant de bo tots ho fórem … per nosaltres, no quedarà…”

Recordem un tastet de la seua vida amb articles i homenatges!!!

Obituari

Professor Bausset per Joan LLinares – ARA

Bausset cent anys d’un Homenot amb cor de Maulet

Robert Martínez, alcalde de l’Alcúdia – Homenatge a Bausset

La tertúlia de Bausset per Ramon Trullenque Peris

Josep Lluís Millo, en l’homenatge a Josep Lluis Bausset 11.09.10_

Josep Lluís Bausset un bon professor per Maria Risa Diranzo . LEVANTE

Josep Lluís Bausset i Ciscar professor i activista valencià per David Pagès – Llengua Nacional

Josep Lluís Bausset – Alta Distinció PSPV 2012

Entrevista D. Pagès, diari de Girona 19 de desembre de 2010

El darrer valencianista històric per Francesc Jover

Bausset i el respecte – La Vanguardia – 08.06.2012

Article LEVANTE – Quiero a mi país 31.10.10

JOSEP LLUÍS BAUSSET I CISCAR 1910 – 2012